.

JRMora humor gráfico diario
Mostrando entradas con la etiqueta Grup de Natura Sterna. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Grup de Natura Sterna. Mostrar todas las entradas

30/3/12

NOTA DE PREMSA STERNA I VEÏNS AFECTATS RESPECTE PARC EÒLIC

Després de molts dies de reunions i estudis sobre el tema de la possible instal•lació d’aerogeneradors al Puig d’en Ponç (Sta. Cristina d’Aro), el grup de natura Sterna i els veïns afectats hem arribat unànimement a la conclusió que ens oposarem frontalment al projecte fins les últimes conseqüències. Aquesta oposició, degut a l’ àmbit d’actuació del Grup Sterna que comprèn tota la Vall del Ridaura, també és extensible a la instal•lació prevista al terme municipal de Llagostera (a l’entorn del Castell de Montagut).

Tenim a punt un bon plec d’al•legacions avalat per experts que presentarem al departament de Medi Ambient de la Generalitat la setmana vinent. Aquestes al•legacions estan ben fonamentades i articulades en 3 vessants principals:

1) Al•legacions des del punt de vista ecologista sobre l’afectació del medi, la fauna i la flora protegides que es troben a l’entorn, que recordem que forma part de la xarxa natura 2000 i és espai EIN

2) Al•legacions de caire purament jurídic on considerem la possible vulneració de normes tan a nivell local, com regional i autonòmic, com també directives europees.

3) Al•legacions sobre les inquietuds dels veïns afectats i els perjudicis que ens pot suposar aquesta instal•lació, que es trobaria a menys de 500 metres dels principals nuclis habitats de la zona (Romanyà de la Selva, Roca de Malvet i Mas Nou).

Existeix una gran preocupació i alarma social pels efectes devastadors que pot provocar tot aquest projecte sobre diversos punts com són:

1) LA SALUT: està científicament comprovat que els infrasons i infrarrojos que emeten els aerogeneradors afecten greument les persones i animals que viuen prop d’aquestes instal•lacions, causant principalment transtorns nerviosos, de la son, de comportament, del sistema immunològic, estrés, angoixa, marejos, depressió, cansament extrem, malsdecap… i que les resines sintètiques que s’utilitzen per al manteniment i reparació dels aerogeneradors poden contenir substàncies volàtils altament cancerígenes.

2) EL MEDI: els grans moviments de terres, obertura de nous vials emmig de bosc

per a facilitar el trànsit de maquinària pesada, desforestament de grans àrees, treballs d’instal•lació d’una línia d’alta tensió fins a Mas Nou i altres construccions necessàries per al funcionament del parc provocaran un gran impacte a l’entorn, que afectarà tots els éssers vius que s’hi trobin, sense oblidar els impactes també negatius que repercutiran en l’economia de la zona (tals com disminució del valor de les cases i sòl, desinterés dels turistes de medi natural i del golf de Mas Nou, etc.). Els veïns, que vénen suportant des de fa temps les restriccions que comporta estar en una zona EIN sobre les seves propietats, i que les accepten perquè s’esforcen per mantenir l’interés paisagístic del lloc, no poden entendre que ara es pugui permetre una instal•lació industrial com aquesta.

3) LA SEGURETAT: existeixen nombrosos estudis fents sobre l’atracció que causen els aerogeneradors sobre els llamps. Un incendi en un aerogenerador és gairebé impossible d’extingir donat la seva gran alçada, i un cop declarat només es pot esperar que acabi cremant tot l’oli i combustible que porten aquestes màquines, que en ocasions poden superar els 400 litres. Aquí cal sumar els perills que comporten les línies d’alt voltatge en general. Sense anar més lluny, dimarts passat van cremar vint hectàrees a Galícia, i existeixen multitud d’exemples. Pensem què podria passar en un bosc espès com les Gavarres.
A part d’això, considerem l’elevadíssim risc que pot comportar el possible desprendiment de les pales dels aerogeneradors, que poden pesar fins a 6 tones, i la projecció de petits trossos de materials si s’incendien i exploten, que poden arribar a projectar-se fins a 200 kms/h i arribar a una distància de quilòmetres. Què passaria en aquesta instal•lació en concret projectada tan a prop de nuclis habitats i carreteres?
Per tots aquests motius i molts altres, aquestes al•legacions demanen de forma clara que la Generalitat es pronuncïi directament en contra de la instal•lació, fins i tot sense haver de passar pel tràmit de fer l’estudi ambiental preceptiu. Els interessats considerem que si es fa aquest estudi amb el rigor que cal, s’arribarà necessàriament a la conclusió que el projecte no és viable en aquesta zona degut a molts factors, i principalment per temes de seguretat i gran afectació a una fauna i flora que estan protegides per llei.
Els veïns i el grup naturalista també volem deixar palès que la nostra oposició frontal és en contra d’aquest projecte i en aquestes condicions. Aquí no s’està discutint sobre la conveniència o no de l’energia eòlica, sinó sobre l’afectació concreta en aquesta zona.
També volem mostrar el nostre suport i oferir la nostra ajuda a les persones i territoris afectats per tota aquesta sèrie de mini parcs eòlics projectats aprop de les nostres contrades, posant a la seva disposició els nostres coneixements i argumentaris.

26/3/12

ELS VENTILADORS


El tema dels parcs eòlics a la Vall d’Aro sembla que no pinta gaire bé. Hi ha certs detalls que amb fan mal pensar. A l’ajuntament de Santa Cristina ningú s’hi ha mostrat ni a favor ni en contra, per tant, jo diria que alguna cosa s’està coent.
Personalment, no estic d’acord amb la ubicació d’aquests molins a les nostres muntanyes. Per una banda per el perill d’accident que suposen amb els ocells. Recordeu que un d’ells estarà ubicat molt a prop del niu de ducs que tenim controlat.
Per altra banda, la gran alçada (100 m. de la torre més 60 de les aspes), seran un impacte visual molt important en la nostre ja malmesa vall. Cal sumar a aquestes pertorbacions, totes les vies que caldrà obrir per fer arribar les parts dels molins a dalt de la muntanya, i les noves línies de connexió per tal de connectar els molins amb la central de Castell d’Aro.

Un detall: Congres sobre impacte de les estacions eòliques. Cadis 2012.
Revista Querqus Març 2012-03-21
“Las estimas de 6- 18 millones de aves muertas en parque eólicos españoles fueron objeto de interesantes debates..”
“Según aparece reflejado en la citada guía de SEO/Bird Life, la siniestralidad en España se situaría en un abanico de 1-3 aves por aerogenerador y día.”

Per saber-ne més: aquí.

Per tot això us demano que us pronuncieu, doncs crec que ens hi hauríem de posicionar en contra, fent tot allò que estigui a les nostres mans.
Si teniu idea de que fer, o com organitzar-nos , poseu-vos en contacte amb mi. Cal fer una al•legació amb cara i ulls i paral•lelament aixecar la llebre als diaris i medis de comunicació en general. Ja direu quelcom.

PD: No ens adormim, queden tres setmanes per tancar el termini.

Jaume Ramot
Grup Natura Sterna


Eeeeps!! sóc el Duc petit, fer cas a Jaume, ajudar-nos si us plau.

16/8/11

MERDA VAAAAAAAA!!







El Grup de Natura Sterna, vol denunciar amb aquestes imàtges, la poca concienciació d'alguns veïn de la zona S'Agaró Vell. Una de les urbanitzacions més luxoses, però sembla que sense gaire estima per la nostra costa. Els abocaments d'aigues residuals son motiu de delicte ecológic i una vergonya per una societat moderna. Aquestes imatges son del passat 13 d'Agost al matí, just sota la glorieta del camí de ronda entre cala Pedrosa i Sa Conca.

11/7/11

QUÈ ÉS EL QUE SOM?




La font del Ferro i en general tota la ruta de les fonts de Castell d’Aro, és un espai de passeig i relaxació per moltísisma gent tant del poble com de fora. Una alternativa qualitativa turísticament que aposta per el senderisme i el coneixement del medi ambient.

Amb tot, sempre apareix el brètol de torn, que aquests cop ha trencat i llençat la tanca de fusta que amb tant de esforç, el grup de natura tenia instal·lada a la font del Ferro.

Aquests cap de setmana hem acabat la reparació i de pas hem refet els pons de la ruta que ja estaven una mica vells. Tot el material és reciclat o reutilitzat de material de l’Ajuntament i com sempre, les hores de feina les posen els voluntaris d’Sterna.

En tot cas, la reflexió que us proposem es la següent:

Els boscos i camins estan plens de llaunes, papers, restes d’obres i runes, etc,etc...

Creieu que som una comunitat cívica, respectuosa i amb educació?

Jaume Ramot
Grup Natura Sterna

24/6/11

QUATRE VEÏNS MÉS.


Hola companys, recordeu la parella de cames-llargues que tenim instal·lada al Ridaura ?.

Doncs el gran dia ja ha arribat. 4 pollets, maldestres i camallargs campen per les aigües somes de Ridaura. Els pares, estan especialment atents a tots els moviments tant dels seus polls com dels pesats que no podem deixar d’anar a veure’ls. (Sempre des de una distancia prudencial).

Han estat 25 dies d’angoixa, doncs les amenaces d’aquests ocells no son poques, les pluges primaverals que amenaçaven la pujada del riu, els gats que de forma assilvestrada ronden per la zona, els gavians, que no dubten en empaitar tots els ous aliens, i alguna que d’altra rata, podien esgarrar aquesta històrica dada de nidificació.

Es una molt bona noticia i una alegria que ens ha d’ajudar ha seguir en aquests nostre compromís vers la natura.

Feliç Solstici d'estiu.
Jaume Ramot
Grup Natura Sterna

7/6/11

ALERTA!!

 Fotografia propietat de Domènec Anguera

Bona nit, aquests matí l'ajuntament ha fet obrir el Ridaura, atenent el suggeriment del grup Natura Sterna, en previsió de pluges, (dissabte passat a les 0:30 ja va anar just que l’aigua no s’emportés els ous del niu dels cames-llargues).
Ara acabo de veure el parte del temps a TV3, donen aigua a partir de demà durant tres dies. Si es compleixen les prediccions és impossible que els nius de cames-llargues i corriols del riu s’hen surtin. La meva proposta és que si plou de forma continua a partir de demà a la tarda/nit muntar una guàrdia al riu a fi de retirar els ous en el moment en que la cosa es compliqui de forma irreversible. He aconseguit una incubadora amb humitat per si cal actuar.

No és pas garantia de res, però abans de perdre-ho tot val la pena intentar-ho.

En cas que plogui de forma continuada, els que pugueu dedicar unes hores (nit i tot) a muntar guàrdia amb podríeu trucar per organitzar-nos. Si al final no plou, millor per tots.

Si teniu alguna altra idea, oferiu-la.
670 34.31.51
Mulleu-vos amb Sterna (Si cal).

Jaume Ramot
Grup Natura Sterna

29/5/11

Els Cames-llargues



Bon dia, estem d’enhorabona. Una espècie nova ha niat a la vall. Els Cames-llargues estan covant tres ous en algun lloc del Ridaura. (No en teníem noticies des de que prenem dades ornitològiques)

Aquesta és una gran noticia per tots, doncs es un senyal inequívoc de que si som capaços de recuperar els habitats, la resta la podem deixar de la ma de la mare natura.
Els desitgem tota la sort del mon, a aquesta nova família que ha triat casa nostre per instal·lar-se.

Entre tots vetllarem per el seu futur.
Jaume Ramot
Grup Natura Sterna

24/5/11

UN DIA BUSCANT AL PRESIDENT













Benvolguts companys, ja hem tornat.
Un cop paït un esdeveniment com el de la acampada solidaria del 15 M a la Plaça de Catalunya de Barcelona, us he de dir que ha estat una experiència inoblidable i especialment colpidora per un ecologista i petit empresari de poble com servidor.

L’arribada a la plaça ja impacte de lluny, el primer que vaig pensar va ser tornar a agafar el tren i tornar cap a casa. Amb molt de seny m’hi vaig anar acostant i el primer que vaig veure era un grup de mossos d’esquadra anti-avalots xerrant amb una claca de punkis (amb pensava que ja no en quedaven d’aquests) i juraria que parlaven amigablement. De tota manera la maranya de lones, cartons, palets de fusta i molt de fum d’unes herbes que recordaven la meva llunyana joventut seguien empetitint els meus ànims. Jo només pensava, si és lia una tangana aquí soc canari.

Una pancarta molt gran que resava: “ Esto és una reunión no un botellon”, amb va animar a seguir endavant.

A la motxilla, una màrfega, un sac de dormir , un fuet i la bota de vi eren totes les pertinences que hi podia perdre, per tant, mica en mica amb vaig anar introduint dins aquella massa ingent de gent. La plaça central era el lloc de reunió important i tot voltant hi havia, podríem dir-ne les seccions. Amb quatre fustes, cartrons i lones, els apartats de medi ambient, política, economia, medicina (am metges voluntaris), etc. etc., sense oblidar un menjador de campanya on si servien les provisions que de forma espontània la gent anava portant i una improvisada guarderia, inclús una perruqueria a l’aire lliure.

Sense adonar-me, vaig anar quedant captivat per els missatges que hi llegia, critiques ferotges contra injustícies que per costum, comoditat o ignorància ens anem empassant dia a dia i al cap de vall les arribem a trobar normals.

No us faré el resum del que allà es va parlar per que ho podreu llegir millor als diaris, pot ser la visió personal us pot ser més interessant.

Hi havia molt jovent, molt de pelut però també molta gent amb arrugues a la cara, fruit d’una vida de feina dura, i el seu gest i la seva mirada eren la proba de que no eren allà per passar l’estona. Famílies, grups, molt de Iphone , guitarres i porros una mostra perfecte del que és la nostra societat.

Cap al tard, tota aquella munió de gent és va anar convertint en una estora de sacs de dormir, entre aquell “mandala”, de colors dos sacs eren els nostres Hereus, Sterna, CAF, que més dona.

Per cert a la Plaça Catalunya hi vaig veure ratpenats volant ran del fanals , un senyal inequívoc de que res està perdut.

A les 8 del matí el sol m’ha despertat, he recollit els trastos he deixat el fuet i dues pomes a uns peluts que dormien al meu costat i sense acomiadar-nos hem marxat amb la sensació de que hem viscut un cap de setmana històric, el dia en que no varem canviar res, però hem fet saber a politics, banquers i la resta de lladres de somnis, que la gent no som tant burros com es pensen.

Inés i Jaume
Membres d'Sterna

3/4/11

SENSE ANAR MÉS LLUNY



El proper dijous 7 d'abril a les 19:30 al castell de Castell d'Aro, Jaume Ramot presentarà el seu primer llibre conjuntament amb els seus companys del grup Sterna, el consorci Gabarres i l'Ajuntament; "Sense anar Més lluny".

Un recull en format quadern de camp i apunts amb aquarel.les de les observacions fetes a la Vall d'Aro i Gavarres durant un any.

Per anar fent boca, aquí teniu una mostra de les excel lents il lustracions del nostre amic.
Us esperem.

27/3/11

El Grup de Natura Sterna preveu que els ducs de la Vall d´Aro recuperin aquest any la seva població

El Grup de Natura Sterna ha detectat que les vuit parelles de duc que hi ha a la zona de la Vall d'Aro han iniciat el període de reproducció. Així, han comprovat que cinc de les parelles ja han posat els ous. La previsió de l'entitat, segons ha explicat el seu president Jaume Ramot, és que enguany el procés de reproducció sigui millor que el de l'any passat, quan el resultat va ser "catastròfic", ja que els polls que van detectar van morir, mentre que sis parelles tampoc van niar o, almenys, no van trobar indicis que indiquessin el contrari. Ramot ha manifestat que la situació de ?l'any passat no l'havien comprovat mai en la dècada que fa que segueixen aquestes aus en la citada zona. Sterna creu que la nevada del 8 de març, que va coincidir amb el període de reproducció, pot ser la responsable que els polls nascuts no sobrevisquessin (per les dificultats de trobar aliment) i que les altres parelles no tinguessin ous.

Jaume Ramot ha explicat que el període de niar d'aquestes aus rapinyaires és força extens (de gener a març) i que, fins ara, han detectat que cinc de les vuit parelles que hi ha de manera estable a la Vall d'Aro ja han posat els ous. La mitjana de cries per parella és de tres ous, si bé el poll més petit no sol prosperar, d'acord amb el seguiment que Sterna ha fet de la població d'aquestes aus rapinyairesdurant deu anys. Ramot es mostra optimista de cara a la recuperació de la població d'aquests grans mussols després que el 2010 no veiessin cap poll amb vida.

Ramot i el Grup de Natura Sterna atribueixen el baix nivell de reproducció de l'any passat a la nevada que hauria provocat la mort d'alguns polls que ja havien nascut i que la resta de parelles no en tingués. D'aquesta manera, per Sterna tot apunta que aquest any la reproducció dels ducs de la Vall d'Aro recuperarà la normalitat.

Ramot ha afegit, però, que hi ha altres elements més quotidians que posen en perill la presència d'aquest rapinyaire nocturn a la Vall d'Aro. Un d'ells és la realització d'escalada. Segons ha explicat el president de l'entitat ecologista, aquesta au viu en cingleres de muntanya irregulars (tant interiors com de la costa) on aprofita les cavitats que hi ha. I des d'aquesta zona té la seva àrea d'influència. Els darrers anys, els membres de Sterna han detectat que escaladors busquen noves vies que, en ocasions, passen en les proximitats d'on viuen els ducs, cosa que fa que hagin de desplaçar-se. La pressió urbanística provoca el mateix efecte, quan Ramot assegura que la conservació d'aquesta espècie rau en mantenir els seus hàbits. Com en d'altres indrets, el cablejat elèctric i les estacions transformadores són el principal problema de mortaldat d'aquestes aus.

Sterna destaca que vuit parelles estables en aquesta zona d'uns 64 quilòmetres quadrats (vuit per cada parella) és una xifra molt alta, cosa que demostra que és un espai òptim per aquestes aus. Sterna també fa tasques d'anellament, de manera que poden estudiar els seus desplaçaments quan les cries abandonen els nius.

Font

6/6/10

La prepotència de les elèctriques i les telefòniques.

Passeig Ridaura

Ja estem acostumats i podem entendre les mutilacions forestals que per motius de seguretat (focs), les empreses elèctriques efectuen als boscos. Tot per la seguretat, però no ens expliquen per que no s’aprofiten les obres a les grans vies de comunicació per soterrar gran part de les línees elèctriques. Tampoc ens expliquen per que no es reverteix part dels suculents beneficis d’aquestes empreses per soterrar línees en llocs de gran impacte visual. Tant mateix, força incendis son provocats per un funcionament defectuós en les seves línees.

El que no s’acaba d’entendre és com dins d’una població poden tenir la poca sensibilitat per torturar físicament i visualment els arbres públics per uns pocs metres de cable elèctric o telefònic.

Prepotència?, Ignorància?. Tot plegat?.

29/5/10

Cinc nous veïns a Castell d’Aro

Una parella de xoriguers ha niat per primera vegada a l’església de Castell d’Aro.
No es te constància de que aquets ocells hagin niat mai al poble, per tant la noticia és prou interessant.
El lloc escollit per la parelleta ha estat una caixa niu que els de Sterna havíem posat fa anys a les golfes de l’església. Dins la caixa niu i reposen cinc polls, de plomissol blanc i lluent, mentre els seus pares s’afanyen ha fer viatges portant ratolins, petits ocells o algun insecte.
Dissabte passat els varem anellar i així, pot ser, algun dia sabrem quelcom d’ells.

27/5/10

EL SECRETO DE NUESTRA UNIÓN ES UN SECRETO

Área de actuación del Grup de Natura Sterna

Se hace saber que la agencia de prensa "Acrobátic", entre otras muchas cosas editora de la bitácora "Espacio de Donya Manolita", ha establecido un acuerdo verbal con el grup ecologista "Natura Sterna" de Castell d’Aro para colaborar en todo lo que apetezca desde la perspectiva de la reflexión, el debate y la exigencia.

Según los términos del acuerdo, a concretar definitivamente cualquier día a cualquier hora en el centro ecuménico "La Malagueña" de Castell d’Aro; Casa Doña, a través de su blog, pondrá especial énfasis en amplificar en la red cualquier informe, denuncia o novedad referente al mundo animal o verde de nuestra estimada Vall d’Aro.

Contra esta resolución se puede interponer recurso de alzada, de conformidad con lo que prevén los artículos que apetezcan de la ley que se crea conveniente relacionada con algún posible registro de entidades colaboradoras. El recurso se entenderá desestimado a los cinco minutos transcurridos desde la hora de entrada del escrito de interposición, sin que se deba dictar y notificar resolución expresa, tirándose inmediatamente a la papelera contencioso administrativa.

Casa Doña