El Grup de Natura Sterna preveu que els ducs de la Vall d´Aro recuperin aquest any la seva població

El Grup de Natura Sterna ha detectat que les vuit parelles de duc que hi ha a la zona de la Vall d'Aro han iniciat el període de reproducció. Així, han comprovat que cinc de les parelles ja han posat els ous. La previsió de l'entitat, segons ha explicat el seu president Jaume Ramot, és que enguany el procés de reproducció sigui millor que el de l'any passat, quan el resultat va ser "catastròfic", ja que els polls que van detectar van morir, mentre que sis parelles tampoc van niar o, almenys, no van trobar indicis que indiquessin el contrari. Ramot ha manifestat que la situació de ?l'any passat no l'havien comprovat mai en la dècada que fa que segueixen aquestes aus en la citada zona. Sterna creu que la nevada del 8 de març, que va coincidir amb el període de reproducció, pot ser la responsable que els polls nascuts no sobrevisquessin (per les dificultats de trobar aliment) i que les altres parelles no tinguessin ous.

Jaume Ramot ha explicat que el període de niar d'aquestes aus rapinyaires és força extens (de gener a març) i que, fins ara, han detectat que cinc de les vuit parelles que hi ha de manera estable a la Vall d'Aro ja han posat els ous. La mitjana de cries per parella és de tres ous, si bé el poll més petit no sol prosperar, d'acord amb el seguiment que Sterna ha fet de la població d'aquestes aus rapinyairesdurant deu anys. Ramot es mostra optimista de cara a la recuperació de la població d'aquests grans mussols després que el 2010 no veiessin cap poll amb vida.

Ramot i el Grup de Natura Sterna atribueixen el baix nivell de reproducció de l'any passat a la nevada que hauria provocat la mort d'alguns polls que ja havien nascut i que la resta de parelles no en tingués. D'aquesta manera, per Sterna tot apunta que aquest any la reproducció dels ducs de la Vall d'Aro recuperarà la normalitat.

Ramot ha afegit, però, que hi ha altres elements més quotidians que posen en perill la presència d'aquest rapinyaire nocturn a la Vall d'Aro. Un d'ells és la realització d'escalada. Segons ha explicat el president de l'entitat ecologista, aquesta au viu en cingleres de muntanya irregulars (tant interiors com de la costa) on aprofita les cavitats que hi ha. I des d'aquesta zona té la seva àrea d'influència. Els darrers anys, els membres de Sterna han detectat que escaladors busquen noves vies que, en ocasions, passen en les proximitats d'on viuen els ducs, cosa que fa que hagin de desplaçar-se. La pressió urbanística provoca el mateix efecte, quan Ramot assegura que la conservació d'aquesta espècie rau en mantenir els seus hàbits. Com en d'altres indrets, el cablejat elèctric i les estacions transformadores són el principal problema de mortaldat d'aquestes aus.

Sterna destaca que vuit parelles estables en aquesta zona d'uns 64 quilòmetres quadrats (vuit per cada parella) és una xifra molt alta, cosa que demostra que és un espai òptim per aquestes aus. Sterna també fa tasques d'anellament, de manera que poden estudiar els seus desplaçaments quan les cries abandonen els nius.

Font