.

JRMora humor gráfico diario

8/3/09

7ª Trobada d'Intercanvi de plaques de Cava dins de la tradicional festa de l'Ajust


Acrobátic Press Breda
Hoy y solo hoy...; por la amistad que me une al dicharachero Rubén, joven jubilado de mi pueblecito, y con el beneplácito de mi frenópata el Dr. Melasuda, rompo el periodo de oscurantismo que me he propuesto ingresada en este magnífico establecimiento de salud (en tratamiento por esa extraña patología psiquiátrica, ¡sí!, esa que obliga a mi débil conciencia a añadir el anglicismo OUTLET cada vez que escribo o pronuncio el nombre de mi pueblo y que, parece ser, tanto desestabiliza al grupo portaestandarte, aunque no sea esa mi intención).
Bueno, vuelvo al tema que se me va la olla..., cuelgo este post para hacer eco en la red de un encuentro de coleccionistas de placas de cava que organiza en tierras lejanas el incombustible amigo.
Me susurra al oído lo difícil que le resulta encauzar "eso mismo" "aquí mismo". No se que decirle, es probable que "el asunto" sea uno de esos misterios paranormales desconocidos que a veces contaminan la regidoría de turno y que siempre solventa positivamente el programa televisivo "Cuarto Milenio". Se lo comentaré a mi amigo Iker Jimenez, a ver si salimos gratis en TV...
La exuberante calidad del menú degustación con el que se deleitarán los asistentes a la trobada, emula los productivos encuentros o reuniones o comilonas de infinidad de politiquillos y politiquetes de nuestro país.
Ahí queda pegado su correo propagandístico y las carátulas publicitarias del evento, para disfrute de ustedes.
"Amiga Manolita, com diu el refrany ningú és profeta a la seva terra.
T’envio els actes de la trobada de col·leccionistes que l’Ajuntament de Breda
m’ha convidat a organitzar, ajudant-me amb una gustosa subvenció.
Les botigues i els restaurants també col·laboren en la festa de l´AJUST.
Llegeix bé el menú i el preu perquè val la pena anar a visitar “Vent del plà", encara que no siguis col·leccionista. Tot un dia de festa val la pena.
Salutacions
Rubén"

3 comentarios:

Anónimo dijo...

és precisament en aquesta línia que a Castell d'aro demanem algun tipus d'activitat regular que ajudi en la dinamització del poble. Perquè ara ja és una necessitat. Necessitem gent que passegi pel poble (el nucli antic és un desert de pedra i asfalt), i que faci gasto als nostres comerços, i que mengi als nostres restaurants. Insisteixo, ho necessitem, sino alguns haurem de començar a baixar persianes. Per això vam recollir firmes per portar un mercat regular al poble. Del que sigui. Però que porti gent. Portant-lo a les afores no només s'aconseguirà que no vingui gent, sino que a més els marxants plegaran fastiguejats. Jo crec que d'una vegada cal pensar en serio en el nostre poble, pensar que amb el mercat medieval de l'agost (ja, en diumenge, totes les botigues tancades), no n'hi ha prou (a més tampoc hi podem participar, fan els quartos gent que venen de fora...). Cal una programació cultural, comercial, lúdica, a l'aire lliure, al centre del poble, i estable. Tenim un eslògan que diu "modernitat i tradició", o algo així. I com s'aplica? només en la forma -pancartes-, però no es fa RES. Vale que som el mateix municipi, però no oblidem que són tres realitats diferents, i que precisen solucions diferents. La gent va a Platja d'aro a comprar per inèrcia. A Castell d'Aro no. I hi ha un comerç i una restauració de qualitat com a d'altres llocs. Però no tenim res que ho recolzi. Insisteixo, siguin plaques de cava o segells o joguines o antiguetats o el que sigui!! però sisplau que algú faci venir gent a Castell d'Aro....Donya perdona l'extensió..gràcies

Anónimo dijo...

Hola Montse, benvinguda;
No hi ha gens que perdonar, la teva reflexió és interesantísima i com més penso els teus suggeriments, més coincideixo amb tu.
Freqüentment, a un gran percentatge de polítics, de gestors o regidors de qualsevol poble o ciutat, els manca entusiasme, no a tots, per sort.
L’argentí Alejandro Rozitchner escriu en el seu blog:

"Con el entusiasmo se navega, se viaja, se avanza, se logran las metamorfosis que realizan la existencia.
El entusiasmo es un desarrollo, un despliegue, una secuencia, una línea de acción. El entusiasmo es un estar colocado en un cierto nivel de circulación de la energía o de las ondas invisibles del sentido, que nos transforma y empuja.
El entusiasmo puede representarse con la sensación de estar adentro de las cosas.
Es un estar adentro de todo ocasionado por el mero hecho de estar involucrado de manera especial con algo".

Llegides aquestes boniques definicions, coincidiràs amb mi que, en relació amb Castell d'Aro, al nostre consistori li falta aquesta exaltació..., es palpa la indiferència i és una llàstima.

Gràcies per passejar-te per aquí i per la teva valuosa opinió.

Anónimo dijo...

aix...no només es palpa...sinó que es pateix. Dia a dia, any rera any...