CHUFLA
- Va una señora a un cirujano plástico baratito y le pide que le realce el culo.
P.D.- Pa mi que no se entendieron...
P.D.- Pa mi que no se entendieron...
.
29/8/10
27/8/10
ARE WE MENTECATOS?..., YES, WE ARE.
Esquivar una multa en el País de Nunca Jamás resulta relativamente sencillo, sobre todo si el motivo de la sanción es un mal estacionamiento. Superado el «shock» de ver estampado el papelito amarillo en el parabrisas, sólo hay que levantar la vista y comprobar si la señal de prohibido aparcar está escrita exclusivamente en catalán. Si es así (cosa que ocurre en el 100% de los casos), la batalla está ganada. Lo demás, es coser y cantar.
El único trámite a realizar es recurrir la penalización arguyendo el incumplimiento de los artículos 56 y 138 de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial, relativos al idioma de las señales. Ambos apartados normativos obligan a que «las indicaciones escritas de las señales de tráfico se expresen al menos en el idioma oficial del Estado» -Artículo 56-.
Establecen, asimismo, que esa señalización en la vía pública «figure en idioma castellano, y además, en la lengua oficial de la Comunidad Autónoma cuando la señal esté ubicada en el ámbito territorial de dicha Comunidad» -Artículo 138-. Los ayuntamientos incumplen conscientemente esta normativa estatal en pro de la causa lingüística y prefieren renunciar a cobrar las multas recurridas por este concepto a rotular en castellano las señales.
Se tiene perfectamente asumido que cuando las causas son lingüísticas, la multa se desactiva automáticamente.
¿Opináis?..., Are we mentecatos?....
25/8/10
¡EJEMPLAR!
Pues si si coleguitas…, hoy me da por contaros por si no lo sabíais, que tenemos en Castell d’Aro una farmacéutica cojonuda que colabora desde hace varios años con la ONG de Ana Yuste "AFRICA EduSa", asociación sin ánimo de lucro, apolítica, aconfesional y multicultural formada por hombres y mujeres con inquietudes para asistir al desarrollo de las comunidades más necesitadas. Seguro que la razón que la ha llevado a colaborar a países subdesarrollados es su desinteresado deseo de ayudar.
¡Me descubro Montse!
Aquí os enlazo un programa de TVE “Acción Directa”, emitido el 23/08/2010, donde podéis verla en la casa de acogida para niñas y niños sin recursos en Loum (Camerún), distribuyendo con varias compañeras; cocinas económicas, medicinas, etc.
Me vuelvo a descubrir y me reverencio..., y me voy que llego tarde a la quincallería...
23/8/10
OFICINA "UNA" EN CASTELL D'ARO
"Un nucli sense dependències municipals genera descompensació per impartir justícia".
17/8/10
SARAO EN EL CENTRO
Por primera vez en este Platja d’Aro, el consistorio del Comando Alataque envía a la policía local junto a la brigada municipal, con camión incluido, a retirar "por decreto" el exceso de ocupación de vía pública que tenían algunos locales del centro de Platja d’Aro.
Se susurra en los billares que los empresarios afectados hoy, han hecho oídos sordos a un decreto de alcaldía en el que se les daba un término de 48 horas para "ordenar" sus sillas, mesas, jardineras, tarimas y demás artilugios que invadían zonas exclusivas para el paso de peatones.
"Tamarindo" y "Llevant", apurados por el brusco movidón del personal municipal han corregido con emergencia sus excesos, el "Iván" también, aunque en éste último queda la famosa "palomitarima", que parece ser se retirará en pocos días.
¿Habrá más sorpresas? ¿Chi lo sa?
11/8/10
PUES ESO
Amigas/os, la Agencia Catalana de cooperación al desarrollo, publicó el pasado día 2 en el diario oficial de Cataluña la resolución VCP/2568/2010, de 27 de julio, por la que se da publicidad a las subvenciones que otorgó el Govern de la Generalitat, con nuestro dinero, durante el ejercicio 2009.
Echar un vistazo a esas subvenciones y veréis que colocón.
Buen rollito…, Ganja chachi.
6/8/10
LAS CAMPANAS EN ESPAÑA DIRECTO
Clica aquí y conocerás a las ciudadanas de la gran ciudad del sur que sugirieron al ayuntamiento que dejasen de tocar las campanas por la noche.
Del minuto 4:13 al 9:08.
Gundeu…
1/8/10
¡¡AL LORO!! La variant tant té dos carrils per venir com dos per marxar.
Se esperaba una participación histórica y así lo fue, superó las previsiones más optimistas.Distintas fuentes se han apresurado a confirmar la asistencia en más de 250 personas.
Concretamente, la organización Natura Sterna confirma 300 asistentes; Òmnium Gutural cuantifica la afluencia en 97.600 personas y la Conferencia Episcopal catalana a través del obispado de Girona rebaja la participación a 19 mendas.
En definitiva, los que se unieron a la convocatoria del Grup de Natura Sterna a las 24 horas del Sábado 31 de Julio, reclamaron la puesta en marcha, de nuevo, del ancestral campanario de la iglesia de Castell d’Aro.
En definitiva, los que se unieron a la convocatoria del Grup de Natura Sterna a las 24 horas del Sábado 31 de Julio, reclamaron la puesta en marcha, de nuevo, del ancestral campanario de la iglesia de Castell d’Aro.
Con ese pretexto se celebró un simpático fin de año con las doce campanadas y se leyó un manifiesto reivindicativo que ahí va.
Manifest:
Amics, veïns i veïnes de Castell d’Aro, gràcies per haver vingut aquesta nit a una trobada, si més no insòlita. El nostre campanar ha emmudit sota la pressió d’aquells que creuen que només és un niu de fresses.
Fa temps, que hom llegia als medis de comunicació certs esdeveniments poc afortunats entre gent de muntanya amb els seus cavalls , les seves vaques, i certs turistes poc informats del lloc on anaven de vacances. Jo pensava que això no passaria a casa nostra. Però aquí ens teniu: Un grup d’ amics i coneguts a punt de reivindicar quelcom que no esperàvem haver de fer mai.
Anys fa des que el 1.078 el Bisbe de Girona Berenguer Guilfred va consagrar l’església de Castell d’Aro, dedicada a Santa Maria. Anys fa que el seu campanar donava les noves i les hores als pobres pagesos que tot treballant al tros esperaven el repic horari per anar a dinar o l’hora de plegar. Un so que amb els anys tots ens hem anat acostumant i per què no dir-ho,estimant. De fet el seu so ens ha acompanyat en els dies més importants de la nostra vida.
Però vet aquí, que aquest so s’ha aturat. No volem entrar avui en la difícil tasca de cercar culpables. Si som aquí es perquè volem aclarir que nosaltres si que ens estimem aquestes campanes i volem sentir-les. Perquè sentir-les ens fa estimar aquesta terra que és la nostra, que aquest és el nostre poble i que el seu repic és una part de nosaltres mateixos.
Quan per Nadal sento un cop i un altre les nadales del Pessebre Vivent, no penso que és una murga repetitiva, sinò que dono gràcies de poder tornar un any més a fer quelcom entre tots el veïns del poble. Es respira un ambient de cordialitat exultant. I aquest és el nostre poble, el millor lloc per viure.
No ens valen les excuses que si la campana és dels uns o dels altres o si la llum l’ha de pagar un o altre. El que esperem és que uns i altres aprenguin que un pobles és quelcom més que això, és l’ajuda mútua en els dies difícils, és la col•laboració sovint gratuïta que fem tots els veïns en els moments decisius.
Pot ser avui, aquesta nit sigui un bon moment per recordar aquest detall imprescindible per governar un poble o liderar unes creences.
Citant al mestre Lluis Llach, en aquella cançó que deia “ el meu país és tant petit, que des d ‘un campanar sempre es pot veure el campanar veí ...” m’adono de l’absurd d’un campanar que no toqui.
Un campanar emmudit és un campanar castrat, un campanar emmudit és senyal d’una població trista i covarda que no sap o no vol defensar lo seu.
Per això som aquí aquesta nit, per fer saber a tothom que això es Castell d’Aro, que som un poble d’acollida, un poble que respecta als qui de fora vénen. Però que a qui no li agradi la nostra gent ni les nostres tradicions, la variant tant té dos carrils per venir com dos per marxar.
Visca Castell d’Aro.
Manifest:
Amics, veïns i veïnes de Castell d’Aro, gràcies per haver vingut aquesta nit a una trobada, si més no insòlita. El nostre campanar ha emmudit sota la pressió d’aquells que creuen que només és un niu de fresses.
Fa temps, que hom llegia als medis de comunicació certs esdeveniments poc afortunats entre gent de muntanya amb els seus cavalls , les seves vaques, i certs turistes poc informats del lloc on anaven de vacances. Jo pensava que això no passaria a casa nostra. Però aquí ens teniu: Un grup d’ amics i coneguts a punt de reivindicar quelcom que no esperàvem haver de fer mai.
Anys fa des que el 1.078 el Bisbe de Girona Berenguer Guilfred va consagrar l’església de Castell d’Aro, dedicada a Santa Maria. Anys fa que el seu campanar donava les noves i les hores als pobres pagesos que tot treballant al tros esperaven el repic horari per anar a dinar o l’hora de plegar. Un so que amb els anys tots ens hem anat acostumant i per què no dir-ho,estimant. De fet el seu so ens ha acompanyat en els dies més importants de la nostra vida.
Però vet aquí, que aquest so s’ha aturat. No volem entrar avui en la difícil tasca de cercar culpables. Si som aquí es perquè volem aclarir que nosaltres si que ens estimem aquestes campanes i volem sentir-les. Perquè sentir-les ens fa estimar aquesta terra que és la nostra, que aquest és el nostre poble i que el seu repic és una part de nosaltres mateixos.
Quan per Nadal sento un cop i un altre les nadales del Pessebre Vivent, no penso que és una murga repetitiva, sinò que dono gràcies de poder tornar un any més a fer quelcom entre tots el veïns del poble. Es respira un ambient de cordialitat exultant. I aquest és el nostre poble, el millor lloc per viure.
No ens valen les excuses que si la campana és dels uns o dels altres o si la llum l’ha de pagar un o altre. El que esperem és que uns i altres aprenguin que un pobles és quelcom més que això, és l’ajuda mútua en els dies difícils, és la col•laboració sovint gratuïta que fem tots els veïns en els moments decisius.
Pot ser avui, aquesta nit sigui un bon moment per recordar aquest detall imprescindible per governar un poble o liderar unes creences.
Citant al mestre Lluis Llach, en aquella cançó que deia “ el meu país és tant petit, que des d ‘un campanar sempre es pot veure el campanar veí ...” m’adono de l’absurd d’un campanar que no toqui.
Un campanar emmudit és un campanar castrat, un campanar emmudit és senyal d’una població trista i covarda que no sap o no vol defensar lo seu.
Per això som aquí aquesta nit, per fer saber a tothom que això es Castell d’Aro, que som un poble d’acollida, un poble que respecta als qui de fora vénen. Però que a qui no li agradi la nostra gent ni les nostres tradicions, la variant tant té dos carrils per venir com dos per marxar.
Visca Castell d’Aro.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
