.

JRMora humor gráfico diario

1/8/10

¡¡AL LORO!! La variant tant té dos carrils per venir com dos per marxar.


Se esperaba una participación histórica y así lo fue, superó las previsiones más optimistas.
Distintas fuentes se han apresurado a confirmar la asistencia en más de 250 personas.
Concretamente, la organización Natura Sterna confirma 300 asistentes; Òmnium Gutural cuantifica la afluencia en 97.600 personas y la Conferencia Episcopal catalana a través del obispado de Girona rebaja la participación a 19 mendas.
En definitiva, los que se unieron a la convocatoria del Grup de Natura Sterna a las 24 horas del Sábado 31 de Julio, reclamaron la puesta en marcha, de nuevo, del ancestral campanario de la iglesia de Castell d’Aro.
Con ese pretexto se celebró un simpático fin de año con las doce campanadas y se leyó un manifiesto reivindicativo que ahí va.

Manifest:

Amics, veïns i veïnes de Castell d’Aro, gràcies per haver vingut aquesta nit a una trobada, si més no insòlita. El nostre campanar ha emmudit sota la pressió d’aquells que creuen que només és un niu de fresses.
Fa temps, que hom llegia als medis de comunicació certs esdeveniments poc afortunats entre gent de muntanya amb els seus cavalls , les seves vaques, i certs turistes poc informats del lloc on anaven de vacances. Jo pensava que això no passaria a casa nostra. Però aquí ens teniu: Un grup d’ amics i coneguts a punt de reivindicar quelcom que no esperàvem haver de fer mai.
Anys fa des que el 1.078 el Bisbe de Girona Berenguer Guilfred va consagrar l’església de Castell d’Aro, dedicada a Santa Maria. Anys fa que el seu campanar donava les noves i les hores als pobres pagesos que tot treballant al tros esperaven el repic horari per anar a dinar o l’hora de plegar. Un so que amb els anys tots ens hem anat acostumant i per què no dir-ho,estimant. De fet el seu so ens ha acompanyat en els dies més importants de la nostra vida.
Però vet aquí, que aquest so s’ha aturat. No volem entrar avui en la difícil tasca de cercar culpables. Si som aquí es perquè volem aclarir que nosaltres si que ens estimem aquestes campanes i volem sentir-les. Perquè sentir-les ens fa estimar aquesta terra que és la nostra, que aquest és el nostre poble i que el seu repic és una part de nosaltres mateixos.
Quan per Nadal sento un cop i un altre les nadales del Pessebre Vivent, no penso que és una murga repetitiva, sinò que dono gràcies de poder tornar un any més a fer quelcom entre tots el veïns del poble. Es respira un ambient de cordialitat exultant. I aquest és el nostre poble, el millor lloc per viure.
No ens valen les excuses que si la campana és dels uns o dels altres o si la llum l’ha de pagar un o altre. El que esperem és que uns i altres aprenguin que un pobles és quelcom més que això, és l’ajuda mútua en els dies difícils, és la col•laboració sovint gratuïta que fem tots els veïns en els moments decisius.
Pot ser avui, aquesta nit sigui un bon moment per recordar aquest detall imprescindible per governar un poble o liderar unes creences.
Citant al mestre Lluis Llach, en aquella cançó que deia “ el meu país és tant petit, que des d ‘un campanar sempre es pot veure el campanar veí ...” m’adono de l’absurd d’un campanar que no toqui.
Un campanar emmudit és un campanar castrat, un campanar emmudit és senyal d’una població trista i covarda que no sap o no vol defensar lo seu.
Per això som aquí aquesta nit, per fer saber a tothom que això es Castell d’Aro, que som un poble d’acollida, un poble que respecta als qui de fora vénen. Però que a qui no li agradi la nostra gent ni les nostres tradicions, la variant tant té dos carrils per venir com dos per marxar.
Visca Castell d’Aro.

9 comentarios:

Anónimo dijo...

Con dos cojones. Estos de Castell d'Aro son la hostia.

Anónimo dijo...

A veure si realment s'en dona conta l'ajuntament i serveix d'alguna a cosa, la voluntat del poble és aquesta i se'ns ha de fer cas d'una vegada...

Anónimo dijo...

jo no penso que sigui tan problema de l'ajuntament, com d'un capellà obtús, ronyós i malcarat, que a part de deixar-nos sense campanes, també ens fot la porta de l'església pels morros, i la deixa invisitable per a locals i foranis.

Anónimo dijo...

Si el ayuntamiento no se llega a bajar los pantalones con tres quejas, el campanario aun estaria tocando.
Esa es la verdad i no hay otra.

Manolo López Salazar dijo...

Mas de uno cree que soy yo el Mazinguer dichoso, y como no lo soy, le dedico éste poema para zanjar un escrito en el que se acordó de mi nombre:

A Mazinguer, sin acritud.

Amigo Mazinguer,
Desconocido y sin embargo amigo,
Tan lejano como un primo,
Tan cercano como un enemigo,
Ya no se ni lo que rimo,
vecino por Internet,
Escribes a diario,
Sin saltarte el calendario,
Con palabras de alquiler,
En tu blog cual noticiario.

Sin pecar de precavido,
Cogiendo historias con un alfiler,
Sueles tener buen tino,
La crítica te valora,
Como un trago de buen vino,
Saltimbanqui de la eslora,
Que navega haciendo su camino.

Ahora que te acuerdas de mi,
Con el teclado entre los dientes,
Vas a probar de tu propia medicina,
Sin necesidad de denticina,
Sin tirarme a la piscina,
Aunque sea a regañadientes.

Intento ir de legal,
Para no ser soez,
Tampoco me muevo como un pez,
En Agua Bendita del Carmen.
Acudo, porque me nombraste,
Sin necesidad de aparecer.

Te incomoda que busquemos,
Alianzas en Federaciones,
Te aseguro que pondremos,
Flores contra cañones,
Palabras contra aguijones,
Razones que son amores,
Aunque nos tilden los más gays del mundo,
Con permiso de los maricones.

Yo en vez de darte un palo,
Te animo a que no desfallezcas,
No pretendo hacerte un encalo
Ni tampoco un regalo
Ni tan mucho ser aguafiestas.


Que no te echen matamoscas,
En las neuronas de tus dedos,
Que no te cierren la boca,
Los de inteligencia corta,
Los que siempre hacen el lelo.

Pero permíteme que te diga,
Pa que no me duela la barriga,
Que te has pasao cien pueblos,
Yo que intento que Dios bendiga,
A los que sufren de los cuernos,
Aunque sean de los que escriban,
En digital y no en cuadernos,
Para los de abajo, ¡ bien carajo !
para los de arriba, mueran o vivan.

Hazme caso y no te lances,
A la piscina, por si acaso,
No sea que por fracaso,
No encuentres agua cual loriga,
Y te pegues un morrazo,
Quedando como gato escaldado,
Escarmentado y panza arriba.

Ten cuidado con Raimundo,
Porque ha vivido mucho mundo,
Tan buena gente, tan rotundo,
Y aunque es un buen tipejo,
Te jugará a las chapas el pellejo,
Si lo pones iracundo.

Te podemos decir a la cara,
Lo que no te puedes imaginar,
Directos como una cerbatana,
Acertamos casi siempre en la diana,
Sin tener necesidad de matar.

Imagina si nos despiertas,
Y nos sacas de la madriguera,
Te dejaremos bizco, con ceguera,
No a la segunda, sino a la primera,
Con razones poderosas,
No te ayudaremos con las trosas,
Siempre llevamos el as de corazones,
No nos toques más los cojones.
Ni con poemas, ni con prosas.

Manolo López Salazar
26 de Julio 2010
Platja D´Aro

castellarenca dijo...

últim anònim, ets en català emmascarat i malintencionat. La "i" llatina et delata. La veritat es que tenim unes campanes de l'ajuntament que fa 5 anys no toquen, i s'han d'arreglar per la desidia del passat d'alguns, i que un mossèn no integrat al poble té ganes de tocar els collons!!

castellarenca

Hércules Poirot dijo...

Castellarenca,le cas du catalan mal orthographié en castillan est très intéressant.
Dictate phrase quand enquêter et de faire des contrôles petits ...

Josep M. dijo...

Bones grunyona,

L'informo, a vostè i al poble, que l'ajuntament procedeix a arreglar les campanes de la seva propietat així com el circuit elèctric i rellotge que va resultar afectat fa uns 4-5 anys com a conseqüència d'un llamp. Des d'aleshores no s'havia arreglat. Davant la demanda dels veïns, i veient que el rector està més desaparegut i enrocat que un ham del número 1 a una roca de 100 metres de fondària, segurament aquesta setmana es procedirà a la reparació de tota aquesta infraestructura.

Josep M. Bas

Anónimo dijo...

Gracias JM buena presona trabajaladora.
Gracias por mis mayores que tantas cosas buenas me dejaron, entre ellas el tañido de esas campanas.
Gracias por nuestros hijos, lo mejor de nosotros.
Gracias por mi mujer, a quien tanto amo y con quien disfruto en cuerpo y espíritu hasta que me dé la liquidación.
Gracias por el misterio de gracia y de vida.
Gracias padre siempre bueno y eternamente compasivo y misericordioso.

Amén

The Do