MANS NETES… ¿ALOQUEEEÉ?
El 6/04/09 publicamos un cabreo de la Dña, consecuencia de unos despilfarros inmorales de El Pepe Luí y del acaudalado Ilusionista.
El primer enlace de ese cabreo nos llevó entonces a la WEB izquierdista "El Revolucionario", donde pudimos ver al señor El Pepe Luí recibiendo un regalo. En concreto la lanza de un indígena "Shuar" como gratitud por su generosidad pro-lenguas minoritarias, y que dieron los indios a cataluña a cambio de habernos "pillao" un millón de euros catalanes, con los que el aborigen y sus colegas desde entonces se vienen poniendo de peyote hasta las orejas, y que nadie se escandalice que allí esta forma de evasión es habitual.
Según el servicio de protocolo del parlamento europeo, hay ocasiones en las que un regalo se rompe o se EXTRAVÍA antes de llegar a su destinatario (en el caso de la lanza el destinatario somos nosotros los catalanes), y una discreta comunicación entre los servicios de Protocolo de ambas partes puede ayudar a solucionar el contratiempo, ya que ni siquiera la más escrupulosa preparación puede evitar que a veces se pierdan las cosas por el camino y se produzcan este tipo de situaciones cercanas al escándalo.
Bueno, pues no va a ser necesario que los servicios de protocolo de la generalitat y los del indígena se comuniquen en este caso, ya que la lanza del millón de euros que compramos entre TODOS los catalanes ha sido localizada en la biblioteca del domicilio particular de El Pepe Luí.
Y es raro, muy raro..., ya que el compinche Joan Saura, hace pocos días, aclaró las dudas del predecesor de la Morritos, que decidió averiguar el destino del souvenir a través de una pregunta parlamentaria formulada el pasado mes de julio. El Juanico Saura le dijo que: "Los obsequios que las instituciones ofrecen a los miembros del Govern con motivo de visitas oficiales quedan depositados en las sedes de los departamentos de la Generalitat".
Aaaaaaah, pues vale..., pues eso, pues traralí, tralará, patachín pam pón.
Lo comprobáis vosotros mismos…, minuto 2,35 al 2,45.
29 comentarios:
Joder, estamos de chorizos hasta las cejas.
Stuttgart dice,
totalment d'acord amb anónimo 1...és trist però és la realitat.
fill de puta, mans netes pero talladas
Que li fotin la llança pel derrera! I despres que no la torni
Ostres Doña. Tens una obsessió contra Carod Rovira. Sembla que sigui l'únic polític d'un cert nivell que dia sí dia també no pares de criticar. Que potser no n'hi ha més?
Per ex. podries criticar el patrimoni dels ministres de Zapatero per irrisori i no creïble, pots investigar sobre que finança el rebut de la llum
( mineria del carbó), l'endeutament de l'Ajuntament de Madrid ( estratosfèric), el cost d'intentar fer unes olimpíades a Madrid tot sabent que no hi havia cap possibilitat, el xollo dels polítics i la seva assistència remunerada a mil consells d'administració ( dona del Montilla), la situació real de les "caixes", la prejubilació d'un grapat de privilegiats d'aquest sector... i mil coses més. Més que tot per variar una miqueta.
Ens veiem
David
Et recomano un llibre, no l'he llegit ja que a l'Abacus l'havien acabat, però la crítica és molt bona: "El increíble chollo de ser político en España" de Daniel Montero. De moment aquest i si t'agrada més.
PS2 El José Antonio Donaire, t'ha donat una bona lliçó de l'impost de successions.....
D'una banda la donya que si s'ha de pagar per heretar, per un altre el donaire que no s'ha de pagar i per un altre els politics de ciu-esquerra-pp-psc-iv amb l’enrenou que cal reformar l'impost de successions perquè el 85% de tots els que paguen, no paguin. No entenc, es paga o no es paga? Si es paga entenc l'embolic i si no es paga no entenc res.
donaire, per que la reforma del govern per no pagar si no es paga?
Anònim un incís, tal com ha dit en José Antonio com jo mateix, la recaptació per aquest impost és d'uns 900 milions d'euros a l'any. La Generalitat a dia d'avui no vol renunciar a aquests diners. Per tant poden reformar l'impost les vegades que vulguin, però si la recaptació és vol mantenir, doncs poca diferència notarà el contribuent.
Per desgràcia meva és un tribut que conec molt bé. La meva proposta és la supressió per a patrimonis inferiors a una determinada quantitat i sempre per herències de pares a fills o avis a nets.
David
David,dius -tens una obsessió contra Carod Rovira-
Pero ens ha fotut la llansa o no ens la fotut? hostia!! que no t'has enterat que la té a casa seva? això es lo normal?
Mentre discutim per una llança, paguem un % de més del rebut de la llum per mantenir el carbó asturià. Si vols en podem parlar, com de les prejubilacions en aquest sector ( crec que a partir de 40 anys) o les de les caixes a través dels pressupostos de l'estat. Mentrestant la resta que no mama de l'aparell de l'estat collats als 65. En parlem?????
David, mentre existeixi la llibertat d'expressió, que cadescú parli de qui vulgui. Si la Donya parla del Carod, dons bé. Si vosté ens vol explicar lo de la dona del Montilla i, de pas, dels seus trigenics que les males llengues diuen que estudien a un col.legi Suis ( deu ser public, je je je), dons també el llegirem, no pateixi. De la ridicula declarció dels ministres del PSOE, no fa gaire que si va penjar un post.
De l'endeutament de l'Ajuntament de Madriz, se m'en fot. I l'endeutament del nostre, que ens en pot parlar?
esta be que en carpanta dongui lliçons de ..successions..sous... fiances....endeutament...jubilació...xollos de politics...,CACA,CACA, CACA,QUINA PUDOR.Fa rabia i mes quan ell no es exemple de res pq no ha treballat en sa puta vida,fa rabia si tenim en conta que la resta de mortals treballem per tirar endavant i aixecar el pais,me agradaria veure la historia laboral d'aquest senyor,poca tinta deu haber-hi al full,amb gent com ell mes enfonsats estariem,estic fart de teorics com tu,posat a treballar,putus vividors...
UN TREBALLADOR
Com a resposta a "Un treballador". Pel que dius ni em coneixes ni saps res de mi, ni d'on vinc ni que faig. Et guies per uns comentaris que una determinada opció política fa corre pel poble. La teva aportació és un atac contra la meva persona. No aportes res al debat i repeteixes com un lloro el que aquesta opció política va dient. Tens sort de l'anonimat, i això et fa ser valent,però en realitat segur que ets un pobre home sense personalitat, callat i amargat.
Fas pena.
David
Amic David,
Si considerem no creible, i per tant, un engany, la declaració patrimonial dels nostres ministres
Si cal investigar el rebut del llum pel finançament de la minería asturiana
Si hem d'investigar la situació de les caixes
Si els actuals politics i els seus familiars tenen "xollos"
Si un cada vegada mes numerós de pseudo-funcionaris, gaudexen de prejubilacions (mentre treballan a la economia sumergida la majoria d'ells)
Si els politics que ara demanen austeritat fa dos dies que s'han canviat el cotxe per un altisima gama, i, a mes a mes, "tunejat"
Si cada cop que s'aixeca l'estora d'un municipi amb alt creixament urbanistic, uns quants acaben a la pressó
Si uns quants barruts que reconeixen haver futut la mà fins el fons, corren lliurement pels nostres carrers com si res
Si els que guanyen les eleccions estan a l'oposició
Si els que tenen un 10% dels vots acaben manan a les institucions
Si...
Vols dir David que no hauriem d'agafarnos la democracia una miqueta seriosament i evitar que ens surti un Pinochet que vulgui arreglar-ho tot per la via rápida?
david no et comparis amb en donaire no li arribes ni a la sola de la sabata.
Pel darrer comentari, quina obsessió contra meu. En cap cas m'he comparat amb en Donaire. Segurament a en Donaire no l'hi arribo a la sola de la sabata, estic d'acord, però t’asseguro que el no arriba a la sola de la meva sabata ets tu.
Hola Caguedubtes, no crec que surti un altre Pinochet. Ja que els possibles Pinochets viuen molt bé amb el sistema actual i no se la jugaran. Els grans partits polítics internament son veritables dictadures ( PSC, PP i CiU) on manen els mateixos des de fa molts i molts anys. Només cal veure els Corbachos, Nadals, de Madre i similars i anys i panys que porten allà mateix. Són urgents les llistes obertes.
Un altre detall del quals no és parla, és que el 70% dels polítics professionals d'alt nivell ( Parlament català i espanyol) són funcionaris en excedència. Jo em pregunto:On és la resta de la societat civil? Si un 10% de la població són funcionaris, com pot ser que acaparin el 70% dels càrrecs públics? Aquí falla alguna cosa. Perquè una minoria que viu del sistema és queda el sistema? Jo crec que no és just.
Amic cagadubtes, com veus el debat és infinit.
David
Les llistes obertes, mes que urgents, son una utopía, dons es el que deu fer mes por als partits grans. Al menys en petites circunscripcions, a les grans ciutats en "otro cantar".
Respecte de l'acces als alts carrecs publics, es mes fácil accediri desde la situació de funcionari (está al costat i al servei d'un politic)que, finalment, un cop acabat el càrrec, es reincorpora al seu lloc de treball, mentre que el profesional lliberal o empleat, un cop acabada la legislatura, pot haver de començar de cero. Aquesta pot ser un explicació, encara que no sembli just.
Eps David,
Et contestaré les tres preguntes:
On és la resta de la societat civil?
En les cues del IMEN
Com pot ser que els funcionaris acaparin el 70% dels càrrecs públics?
Perquè els funcionaris són com els llibres d'una biblioteca, els inútils ocupen els llocs més alts.
Perquè una minoria que viu del sistema és queda el sistema?
Perquè quan un autentic “manta” es troba habituat a la dolça monotonia de viure folgadament del “chollo”, ja mai ni per una sola vegada, s'arrisca a abandonar-lo.
Doncs això
The Dña.
Doña. Viejecita pero muy habil i ingeniosa con sus respuestas. Parece mentira que tenga tan clara la cabeza. Sobretodo me gusta la última respuesta pues has dado en el clavo ya que generaliza incluso lo que pasa en nuestro pueblo con el niño grande:
Respuesta Doña: Perquè quan un autentic “manta” es troba habituat a la dolça monotonia de viure folgadament del “chollo”, ja mai ni per una sola vegada, s'arrisca a abandonar-lo.
Felicidades
david te recuerdo que si no me he informado mal en ERC si no eres funcionario no tienes ninguna posibilidad de conseguir un alto cargo politico asi que en parte me alegro por que no te veremos nunca como delegado del gobierno o similar y en parte tambien por que estoy viendo que tanpoco sabes como funciona tu prtido
Doña, ja tens un altre contra en pepelui, ha demanat traductors per a una delegaciò de Nicaragua..........David, ej queeeeeeeeee!!!!!
He anat a aquest enllaç,
http://don-aire.blogspot.com/2009/11/deu-errors-sobre-limpost-de-successions.html
I això sí que són arguments. Aparentment si ho llegeixes sembla tenir la raó. O no....
Mercedes Mila, acabo de llegir la notícia dels de nicaragua en la premsa.
És dificil de creure el ridículs que poden arribar a ser alguns nacionalistes de CIU i ERC amb el tema de la llengua. Però ojo!! això no és l'inconvenient, el fotut és que fora de les nostres fronteres creuen (i amb bons arguments com aquest), que aquí som tots igual de gilipoyas. Mira que en plena crisi contractar a dues persones per a traduir dues llengües que dominen perfectament tots els diputats catalans.
PATÈTIC.
Ho haurien fet si la factura l'haguessin hagut de pagar de la seva butxaca? Segurament no.
The Doña
Per al penúltim Anònim i tots, informo per si interessa.
Perquè una adreça Web aparegui en els comentaris com un enllaç (cliqueable) directe, solament heu d'anar a aquesta pagina i aplicar la fórmula.
Doncs val
Doña,no sale ninguna página.
¡¡Huy!! es verdad, a ver si ahora...aquesta pagina
Doña, dissenteixo profundament amb vostè. Potser (només potser) en alguna altra situació s'hagués pogut fer en castellà (de fet ja és el que es fa habitualment - la majoria de vegades!!) (encapçalant-ho amb la falàcia "y por respeto a los que no entienden catalan lo haremos en castellano"..que ja els hi val...però.), però en aquesta ocasió, essent com era la recepció al nostre Parlament, del nostre pais, penso que el fet de fer-ho en català era més que mai necessari i innegociable. Després se li pot posar tota la demagògia que vulgueu a darrera pel tema pasta i tal. Si entrem a valorar despeses, valorem-les totes, les d'un costat i les de l'altre, suposo que estarà d'acord amb mi amb això...
Per cert, com que puc pensar diferent que tu i alhora admirar-te molt, m'he permès enllaçar-te en el meu bloc. gràcies.
Bon dia ull de bou,
Amb el benentés que la meva opinió personal no és doctrina i per tant és solament una opinió sense valor algun, te la donaré:
Que no coincidim en la “fórmula” amb la qual ha resolt el parlament, (contractant dos traductors), l'assistència dels nicaragüencs a la comissió de cooperació, enriqueix aquesta tertúlia.
El dret a la lliure expressió és sens dubte un dels més fonamentals i lluitar per ell ens correspon a tots. Ve al cas una frase gravada en la meva carabassa: respectar la llibertat dels altres a dir qualsevol cosa, per molt que fastiguegi, és respectar la nostra pròpia llibertat de paraula. Per a mi, aquest és un dels principals encants de ser un individu “gairebé” lliure.
Volvamos al ajo;
Em situaré l'en l'altre costat de la teva balança recordant que a Catalunya, el català és la llengua habitual de gairebé el 50% dels catalans, exactament segons Wikipedia, d'un 47,6% de la població (un 35,6% en exclusiva i un 12% barrejant també amb el castellà), la resta parla exclusivament en castellà. Afegiré també el contrapès que per imperatiu legal (la llei és la llei, és la nostra i cal respectar-la), a Catalunya (ens agradi o no) hi ha dues llengües oficials; el català i l'espanyol.
Dominar aquests dos rics idiomes ens obre les portes del món ja que podem entendre'ns amb més de 500 milions de persones sense necessitat de traductors. T’adones?, més de 500 milions de persones, després dels xinesos, nosaltres. Explotant al màxim aquesta imaginària possibilitat ningú podrà mai ratllar-nos de localistes o millor dita, de “provincianos”.
El diccionari diu que un “provinciano” és una persona de mentalitat i costums poc avançades o modernes, pròpies d'un poble o d'una petita província. I dues sinònims de “provincianos” (també trets del diccionari) són “endarrerits” i “palurdos”.
L'últim sinònim em dóna terror, per això juro per déu que “jamásvolveréapasarhambre” (bromita) i, que com aborigen d'aquest oasi, explotaré al màxim la possibilitat d'expressar-me indistintament en aquestes dues magnífiques llengües. Juro també que lluitaré amb totes les meves forces per ésser i tenir una mentalitat el més oberta i cosmopolita possible.
Assec un profund respecte per David Minoves, (el qual va exigir la contractació dels traductors), i em prendré la confiança de dir-li que del fanatisme a la barbàrie, solament intervé un pas.
No conec l'opinió dels altres contertulios referent a això.
The Dña.
Ps. El teu blog també està enllaçat per aquí.
Ps2. I gràcies per asseure't en aquesta taula
Doña: dius:
"Dominar aquests dos rics idiomes ens obre les portes del món ja que podem entendre'ns amb més de 500 milions de persones sense necessitat de traductors. T’adones?" Mira, jo parlo 5 idiomes i estic content de poder viatjar per uns quants paisos amb certa comoditat lingüística. Per tant, el concepte "provincià", desde luego a mi no se m'escau. Com tampoc és provincià expresar-se en la llengua del nostre pais, a unes persones que precisament, venien a conèixer la nostra realitat. I tu em pots rebatre, la nostra realitat és bilingüe: d'acord. De la mateixa mateixa manera que tu hauries d'entendre que institucionalment, la nostra llengua vehicular és el català. Oi que ningú s'hagués qüestionat que si fossin francesos s'hagués posat traducció? És que tinc la sensació que parlem de dues coses diferents i que les confons. Ep, la meva opinió personal, que tampoc és doctrina...
pd. cuida't el reuma que amb aquesta fred...
Epss Ull,
D'acord, “ningú s'hagués qüestionat que si fossin francesos s'hagués posat traducció”, sempre que haguessin rebut als senyors de nicaragua però..., en el cas que una delegació política de la república de les Illes Seychelles (antiga colònia francesa on el francès és oficial), hagués assistit a una hipotètica comissió del parlament del Llenguadoc-Rousillón, on es parla també francès i català, estic absolutament segur que fins a Sarkozy hauria qüestionat als catalans del nord, el fer ús d'aquests mateixos traductors per a dirigir-se als membres de la excolonia. Crec jo.
A més, la comissió de la qual estem tractant era de Cooperació i Solidaritat, sens dubte dues paraules màgiques que en aquest cas específic, per la coincidència de tenir els assistents un idioma en comú, no veig a través de dos traductors.
Oyesss, cinc idiomes?, mmmmm..., envejo el teu domini de cinc idiomes, pots parlar, debatre, expressar-te, tens la magnífica facultat de poder comunicar-te (sense traductors) amb moltíssima més gent que jo.
La Dña.
Ps. Voltarén, altra paraula màgica.
Publicar un comentario