¡¡Felices fiestas!!

SILENCI!!! PARLA EL PRESIDENT

Clic

El President en funcions de la Plataforma cívica, hilarant i independentista "Hereus del Pla de Palol" (HPP), ha tingut la gentilesa d'assistir a una entrevista realitzada per una televisió estrangera, sobre el "pacte acordat” per reparar el camí de ronda. Els propietaris de vàries finques confrontants, assumiran  una tercera part dels costos de la reparació, per evitar expropiacions.

Aquí ho teniu, a partir del minut 10:03.

El seu to amable i proper, com és costum, ha emocionat a tots els seus seguidors de la Vall de Palol.

"L'informe secret de la sanitat catalana"

Hola Donya Manolita:

T'escribim de la revista cafèambllet perque hem publicat un nou vídeo. Es titula "L'informe secret de la sanitat catalana"

Fa poques setmanes va arribar a la nostra redacció un document molt delicat: el que explica la història de l’Informe 29/2005-IP de la Sindicatura de Comptes. L’informe 29/2005-IP va trobar greus irregularitats a la Corporació de Salut Maresme i La Selva. Però aquell informe mai va veure la llum. En aquests dos vídeos expliquem la història d’aquest informe que implica a persones molt destacades de la política catalana.

Aquí teniu l'enllaç: http://www.cafeambllet.com/press/?p=17269

Si us sembla interessant, us agrairem que ens ajudeu a difondre aquest cas.

Salutacions,
Albano Dante Fachin
cafèambllet

GUANO GÜENO PA LA PLANTAS

Primooooo, aquí andamo gastando cuidao y limpiando tifas de kilo que dejan caer las nenas encima del buga. Si aparcas tu lanrobe cuarto por cuarto una horita en la plaza de Europa, medio kilo de guano que te llevas pacasa. Guano del güeno palimentar las plantitas del fumeteo. Telodigo!!!

Antes los de Bañola y ahora los de Palamó...., se tienen que joé y compralo deben, pos ya no se les cagan ensima los bicho.

Yatelodesíayo, que soy mu pesao.


Dale recuerdo al Cateto imformático, quacetiempo que no sale..., igual le pasa lo que al probe Migué.

DISTENSIONS A PLATJA D'ARO..., CAP. NOMÉS FORASTERS QUE TOQUEN ALLÒ QUE NO SONA

Sovint, quan pensem que tenim un problema gros, o una mancança, si aquest ve derivat d’una administració...,  pel cap ens pot passar la poca recorreguda idea de buscar aquell parent, o amic que treballa o fa el cafè cada dia amb el responsable que, segur, ens arreglarà el mal de cap que tant ens neguiteja, o be ens donarà sortida a la nostres necessitats.

Més sovint encara, gràcies a Déu, si finalment hem gosat d’empipar a l’amic del cunyat que es el responsable de l’administració que no ens dona la satisfacció que volíem sobre el tema que tant ens preocupa, més que res per que ell no porta directament aquest assumpte,o , per sort per ell, això ho controlen des de Madrid (coses de l’Estat de les Autonomies).

El pas següent, es esbombar la injustícia que estem patint, a tots els diaris, i ja veuràs si reaccionen els polítics de torn. Aquesta estratègia mai falla. Als polítics els fa més por el que diu la premsa, que a un indignat en Felip Puig..., el de "la garrota catalana".

Es així, com el Sr. de Palol, en Miquelet..., l’escriptor reconegut i columnista del Punt Diari; com diuen els savis castellans, – també hi ha savis a Catalunya, a més de fatxes vultúrids –, "ni corto ni perezoso" utilitza la tribuna a pàgina central i a tot color que li ofereix el diari que paguem entre tots (sense la publicitat institucional ni les subvencions a fons perdut de la Generalitat, aquest diari tindria els dies comptats, més ben dit, els minuts comptats...), per denunciar el problema que tant li angoixa a ell i a la seva veïna no identificada públicament, ja que el afable columnista tem que no li faci gràcia.

Però abans, no ens hem molestat ni cinc minuts a investigar qui en te les competències per resoldre aquests problemes que no els deixan descansar tranquils.
Sembla que ni tant sols es llegeix el Diari que el te contractat, on lamentablement també es noticia el nostre camí de ronda que tenim tancat per falta de manteniment de les administracions supramunicipals. També, la seguretat i l’ordre son competència d’altres administracions. Malgrat tot, tenim una policia local amb uns excel•lents recursos humans (el nostre cap ha estat recentment guardonat per la Generalitat) i els equips tècnics renovats, tot i les retallades.

I amb tot i això, el nostre municipi, amb l’esforç de tots els contribuents, procura resoldre aquestes i moltes d’altres mancances.

Nosaltres, els Hereus del Pla de Palol, hòstia quina casualitat!!!, fins ara no m'havia adonat de la coincidència!!! Perdó, ara torno...

Com deia, nosaltres els Hereus del Pla de Palol ens hem posicionat sempre a favor de la independència de les nostres contrades per gestionar, d’una forma optimitzada, tant els nostres recursos naturals com econòmics. Aquí si que la balança fiscal està absolutament descompensada, i, a més a més els immigrants, és a dir els que vénen de fora, ens diuen com volen les coses que hem de pagar nosaltres. Cago en l'olla!!!

Algú pot pensar que és una defensa a l’alcalde..., tranquil Sr.Miquelet, aquest home crec que està acostumat a defensar-se solet. En tot cas, la defensa és pel nostre municipi en el que hi treballant amb molta dedicació i esforç, rigor i  il•lusió molta gent (i no em refereixo tant sols als polítics, de fet ara no pensava en ells), per tal de que cada dia sigui una mica millor per que la gent com vostè ens escolliu per passar-hi les vacances.

I si el que es vol  és criticar, com és el cas, utilitzant un mitjà com El Punt per denunciar uns fets que, en part, només en part pot ser que siguin certs, pensi vostè, bon home, que la divulgació de les seves línies poden perjudicar seriosament la imatge d'una comunitat, que com totes, ho està passant bastant malament per la maleïda crisi.

De totes maneres Sr. Miquelet de Palol, espero que ni aquestes quatre ratlles, ni els quatre brètols de torn, ni per on ens passem "el clàssic d'en Palol sobre les boies de Platja d'Aro”; el molestin més del que sigui tolerable, i per molts anys ens continuï obsequiant amb la seva presència. Que la bellesa del nostre entorn sigui font d’inspiració per a les seves obres, que amb absoluta franquesa, admirem.

P.D. No sé si en la seva pròxima columna de "OPINIÓ" podria nomenar unes obres que hi ha prop de casa que, amb el vent que fa últimament, aixequen una polseguera que em deixan el porxo i la piscina plens de merda. Això si, merda autòctona, merda nostra.....

Hereus del Pla de Palol

OTRO QUE TAL

El nostre venerat president estava a Llívia, d'allí, va sortir a les 10.30 hores per assistir a la fira de Campllong, a 70 km el línia recta, i lliurar un premi a una vaca, una vaca catalana de raça frisona. Però es feia tard i no tenia ganes o no podia arribar a temps amb el cotxe oficial. La carretera, a més, és jodidilla: després de deixar enrere Puigcerdà, ha de recórrer la Collada de Tosses fins a Ribes de Freser, una vintena de quilòmetres de corbes.
Per solucionar el contratemps, va fer que un helicòpter dels bombers li anés a buscar a la localitat de Campdevànol, uns quilòmetres més avall de Ribes i prop ja de Ripoll, per arribar a la fira comarcal. L'helicòpter el va deixar a la veïna localitat de Riudellots, tocant a Campllong, on una patrulla de Trànsit dels Mossos d'Esquadra es va encarregar "discretament" de facilitar l'accés fins al recinte on havia de pronunciar el seu discurs i fer els honors de lliurar el premi al animalote.
 
I va el tio i deixa anar a la pagesia allí present el següent: "Hem de buscar la inspiració per veure si anem omplint una mica els calaixos amb l'esforç de tots".

Gràcies president pel seu exemple.

Postdata: És curiós, no he trobat la notícia en cap dels diaris subvencionats per la casa gran, que estrany eh?

 

HASTA EL 40 DE MAYO NO TE QUITES EL SAYO

Leo en La Voz de Barcelona que the Spanish Gobierno ha advertido este lunes que podría tomar el control de las finanzas de los gobiernos autonómicos para luchar por reducir su déficit y así apuntalar la confianza de los inversores.

En el Wall Street Journal se ha indicado que una mayor autoridad por parte de Madrid sobre los presupuestos de los gobiernos regionales sería bien recibida en toda Europa y Estados Unidos, donde las autoridades consideran que un mayor ajuste del cinturón es la mejor prescripción para los problemas de deuda del continente. El prestigioso periodista económico Jonathan House recuerda que la nueva legislación permitiría a Madrid hacer recortes de gasto automático en las regiones que incumplan los objetivos de déficit, además de dar poder al Gobierno central para hacerse cargo de las finanzas regionales. En el gráfico del Wall Street Journal que acompaña al post de hoy, aparece Cataluña como Comunidad "descontrolada", con la mayor deuda en porcentaje sobre su PIB, de toda España, el 20,7%.

The Guardian asegura que el Gobierno conservador español de Mariano Rajoy espera tomar el control financiero directo de, al menos, uno de los gobiernos regionales enfermos, en mayo. Con algunas de las deudas regionales ya degradadas hasta el nivel de bono basura. Algunas de las CCAA están pagando por esos bonos basura, tipos de interés que son imposibles de soportar. La Comunidad Valenciana, Castilla-La Mancha y Andalucía son objetivos potenciales de cara a una hipotética intervención del Gobierno.

En Financial Times, su corresponsal en España, Victor Mallet, ha informado de que Madrid ha amenazado con tomar el control presupuestario de las regiones españolas rebeldes a principios de mayo si se ignoran los límites de déficit. Según el rotativo, un alto funcionario ha asegurado que el Ejecutivo intervendrá las CCAA si las cosas no se hacen, si no hay un plan de viabilidad establecido, porque no pueden financiarse ellas por sí mismas. Estan dispuestos a hacerlo el mismo día en que tengan datos que muestren que una Comunidad Autónoma no cumple sus obligaciones.

Renoi!!..., Arturet Arturet!!..., no siguis entremeliat i porta't bé, que com vingui el coco Rajoy; et menjarà, ia més tot Europa i Estats Units li donaran les gràcies i dos petons per fer-ho.

CAMINO DE RONDA, DESDE CALA DEL PI HASTA LA PLATJA BELLADONA

El 26 de junio del pasado año, els Hereus del Pla de Palol agradecimos a Carlojesú, Cristofe y Micaé su intención de volver a Platja d’Aro este año 2012. Su deseo de marcar, con una cruz plateada, la frente a todos los vecinos del pueblo, podría ser la curación astral fantástica que nos hace falta para quitarnos los dolores del cuento local "El Camino de Ronda".

Parece ser que Artarcharán y alguna de sus naves planea sobre nuestro Outlet, ya que inicialmente se ha aprobado el proyecto del tramo del camino de ronda que falta por reparar, y que comprende desde la cala del Pi hasta la Platja Belladona, con un presupuesto inicial de 879.617,47 €..., "miseriapalosdecostas".

Con intención de que, afectados por los dolores del cuento y otros interesados, puedan presentar reclamaciones o alegaciones al asunto, esta resolución estará sometida a información pública durante 30 días.
El proyecto, con la astral aprobación de Carlojesú y Cristofe, ha sido remitido por Micaé al Servei de Costes de la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya y a la Dirección General para la Sostenibilidad de la Costa y del Mar del Ministerio de Medio Ambiente; para que se trabajen el correspondiente informe por razón de sus competencias.

Resumiendo..., se presenta un proyecto viable para el tramo del bajo camino de ronda, ya que el tramo de la parte alta que proponía costas, desfiguraba el trazado y su razón de ser. Ahora es un proyecto técnicamente correcto y realizable.

Dos de los vecinos afectados ruegan a Artarcharán que su tramo sea a cargo de ellos (date cuenta lo que son los poderes de la confederación intergaláctica de Ganímedes). Pagarán las obras correspondientes a sus fincas, y como el impacto visual sería negativo debido a que será necesario hacer muros de contención, el Carlojesú, el Micaé y el Cristofe han acordado obligar a Artarcharán que esos muros vayan revestidos de piedra para minimizar cemento.

En definitiva, al director general de costas se le presenta un proyecto bien hecho y bien planteado, que no les costará tanto dinero si esos dos vecinos pagan su zona afectada.

Pos eso.
Fiuu fiuu fiuu.

1ªActualización  9:15 - 16/4/2912
Más información recibida por laser:
Desde la Constelación ORIÓN
Desde Raticulín
Desde Alfa
Desde Beta
2ª Actualización 21:15 - 16/4/2012
NOTA DE PREMSA Ajuntament de Castell Platja d'Aro sobre el proyecte Camí de Ronda nord.

CAGARRINAS

Vuit autèntics herois lleials a les seves conviccions polítiques; empresaris i autònoms catalans, agrupats sota la plataforma Diem Prou acaben de dur a terme "la seva" insubmissió fiscal, com a protesta davant el que consideren un model de finançament autonòmic injust i que qualifiquen d'espoliació.

Aquests suïcides han convocat els mitjans de comunicació a la seu barcelonina de l'Agència Tributària de Catalunya, on han fet efectiu el pagament de l'IVA corresponent al primer trimestre de les seves respectives empreses i no on corresponia fer-ho, en la corresponent agència nacional.
Les crides a la insubmissió fiscal han estat freqüents en els últims temps per part dels sectors més radicals del nacionalisme català, esperonats per les denúncies per part del govern sobre un suposat tracte fiscal injust cap a la Generalitat.
El desembre de 2008, el llavors secretari de Política General d'ERC, Josep Ginesta, va exigir "que no surti ni un euro recaptat més enllà de Fraga". L'octubre de 2009, l'ex president Pasqual Maragall va proposar un "tancament de caixes", i uns mesos després va amenaçar amb una "rebel•lió fiscal". Una mesura que va ser recolzada pel fill del boss, Oriol Pujol, l'agost del 2010. L'abril de 2011, Joan Puigcercós, i l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa també van fer des del sofà de casa, una heroica crida a impagar a hisenda.
També els mitjans que sobreviuen gràcies als diners públics que posem nosaltres i que reparteix el govern, han pres partit a favor d'aquestes campanyes. Al març de 2011, Jordi Barbeta, redactor en cap de La Vanguardia va insinuar la necessitat de posar en marxa una "insubmissió fiscal col•lectiva". Poc després, Vicent Partal, propietari de Vilaweb, un dels diaris més subvencionats de Catalunya, va animar des de la seva pàgina digital a posar en marxa una campanya de desobediència civil programada i generalitzada contra la hisenda pública espanyola. De fet i per a alegria dels inspectors de l'agència tributària espanyola, des d'aquest diari es donen tota mena de detalls sobre com dur a terme el frau.
També Òmnium Cultural, entitat molt molt molt subvencionada amb els nostres calerons va dir que o el Govern espanyol atorga a la Generalitat el concert econòmic en els propers quatre anys, o promourà la "objecció fiscal" contra l'agència tributària espanyola. La proposta li va fer molta gràcia a CiU i al PSC que la va qualificar de "atractiva".
En els últims mesos alguns ajuntaments també han tensat la corda amenaçant amb fer la seva pròpia insubmissió davant la hisenda pública. Aquest ha estat el cas de Sant Vicent dels Horts o Girona, on els alcaldes, Oriol Junqueras i Carles Puigdemunt respectivament, al final s'han fet enrere.

Els resultats d'aquest primer trimestre a Catalunya, confirmen el fracàs de la campanya que es pretenia fos massiva. Fins avui, només vuit empreses catalanes han secundat la iniciativa. L'Agència Tributària ja els deu tenir en el punt de mira.

El que fa riure i indignació, és que cap dels barruts oportunistes (polítics, periodistes, entitats), que en els últims temps han animat al bestiar a impagar a la hisenda espanyola, s'han sumat a la campanya predicant amb l'exemple.

Estem envoltats de POCAVERGONYAS!!!! i si més d'un arrufa les celles ho sento, però algú ho havia de dir.

LO PODERE FÁTICO

Hola Manolita:
Recordas el vídeo "El mayor robatori de la història de Catalunya"? Som els autors, Marta y Albano i, com vam veure el teu comentari al nostre web, volíem explicar-te que per aquell vídeo un assessor d'Artur Mas ens ha demandat. Vol 20.000 euros.

Aquí està la noticia

Quan vas fer el comentari ens vam sentir recolzats i acompanyats. Ara, amb aquesta demanda sobre la taula, necessitem tot el recolzament. No volem diners, ni que poseu un anunci!!! ;-)

Només volem que ens ajudeu a difondre aquest atac que rebem.
En comptes de contestar a les preguntes que fan els ciutadans, ens volen acallar amb demandes.

Moltes gràcies
Albano i Marta

PD: Sigui com sigui, continuarem informant!

Al·legacions als dos "micropequeñitos parcs eòlics", el de Bonet a Cadiretes i el de Vistaró en Gavarres.

Pels que esteu interessats en el tema de les "petitas" instal·lacións eòlicas, aquí teniu les al·legacions que presenten veïns i el grup Natura Sterna.
AL-LEGACIÓ PARCS EÓLIC BONET
AL-LEGACIÓ PARCS EÓLIC VISTARÓ

EL ROROBO DE LA JOJOYA (LAGHATA TRHISTE)

El bandido entró sigilosamente por el patio trasero, finca de Can Gemenut. Era sábado, muy tarde, quizás de madrugada y la gente del ayuntamiento de Castell-Platja d’Aro estaba en su casa, dormida hacía bastante rato. Había un silencio tenso que de vez en cuando era interrumpido por algún sonido nocturno. El ladrón se situó tras la ventana del primer piso dispuesto a entrar, no sin antes ordenar muy bien sus ideas y objetivos.

Con un poco de esfuerzo, logró burlar la seguridad de la ventana y ya estaba dentro. El despacho estaba muy oscuro. Encendió la linterna y pudo notar que se trataba de la oficina del interventor; lo delataba los pequeños interventores azules y granates que había encima de la mesa. El ladronzuelo de inmediato sintió algo muy extraño dentro; una especie de arrepentimiento o mal presentimiento lo habían invadido. Era la primera vez que le sucedía aquello. Pero siguió con la inspección del despacho. Necesitaba encontrar algo de valor.

Caminó cauteloso hasta llegar a secretaría, donde las Montses; la de las actividades medioambientales y la que se ocupa de las sanciones de competencia local. Abrió rápidamente los armarios y saqueó lo que le convino dejando expedientes desparramados por el suelo. Pero el hombre continuaba desconcertado. La imagen de aquellos pequeños interventores sobre la mesa del interventor, le daba vueltas dentro. Por primera vez desde que empezó aquel “trabajo” pensó que tal vez no fue buena idea haber entrado a robar en el ayuntamiento, pero ya estaba allí.

Continuó con la inspección del consistorio dirigiéndose a otro de los despachos, el de Sidru, pero en ese momento sintió un ruido; apagó la linterna y tomando el PC que allí había con firmeza, esperó en silencio. El corazón le latía fuerte y los nervios le estaban invadiendo. De pronto pensó en "los juegos de llaves", ¿sabía donde estaban?; las del vehículo que usa la notificadora Fina, y las de las puertas de la oficina de turismo…, las localizó y las cogió, y hacia esa puerta del edificio se dirigió. El ruido disminuyó…, pero el bandido aun sentía la presencia de alguien. Tuvo miedo, se espantó.., ¡¡mil diablos!!, le cayó el PC al suelo, se rompió. Quedó en silencio así, listo para huir. Abrió con sumo cuidado la puerta lateral de la oficina de turismo, echó un vistazo, salió rápidamente y abrió el coche que usa Fina para desplazarse por el municipio. Sin dificultad lo puso en marcha y huyó a toda velocidad dirección norte. Al cabo de unas horas fue localizado el vehículo en La Bisbal, capital de la comarca del Baix Empordà.

¿Continuara?

ABARATIMENT A LA GESTORIA

Fer clic

Per evitar problemes amb la protecció de dades, estan esborrats els noms.

Que cadascú es faci una idea de qui és qui.

NOS VEMOS EN EL INEM, COMPADRE

Estimados Señores:

Soy un ciudadano más de los muchos que estamos atravesando una situación insostenible. Dirijo un pequeño negocio familiar que esta atravesando un mal momento y sólo trato de explicar por qué me veo obligado a presentar una “LIQUIDACIÓN TOTAL POR DESESPERACIÓN”. Con este correo no trato de significarme en modo alguno y lo más probable es que se nos ignore y quede todo en una anécdota, aunque para nosotros sea una catástrofe muy grande. Lo verdaderamente triste e injusto es que el poderoso se enriquecerá más y que mi equipo, y todas las empresas vinculadas a nuestro negocio, se resentirán con nuestro cierre; por otra parte nosotros perderemos todo lo que nos ha costado una vida de esfuerzo y lucha.

Tengo 53 años y mi perfil de trabajo era el de persona E (emprendedor), siempre arriesgué mi pequeño patrimonio familiar, que actualmente consta de una tienda y un piso a medio pagar, con sus respectivas hipotecas; ahora lo perderemos con la misma dignidad que nos ha caracterizado siempre. Mi conciencia está muy tranquila en todos los aspectos aunque estoy seguro que también cometí algún error. En nuestro caso la tienda sigue vendiendo, aunque no lo suficiente para hacer frente a todos nuestros compromisos económicos y los créditos hipotecarios, también se hace insoportable las constantes subidas de impuestos, la competencia desleal con negocios parasitarios económicos, y un largo etcétera que hacen inviable poder seguir adelante, salvo que ocurra un milagro y todo empiece a normalizarse con cierta rapidez (los entendidos en esta materia auguran otros cuatro años de incertidumbre e inestabilidad), yo ya no me creo nada.

Jamás voy a entender cómo nadie hace nada mientras se sigue destruyendo empleo y empresas pequeñas con sus respectivos trabajadores desaparecen del mapa sin que nadie se inmute. Yo no pido limosna ni favor alguno, sólo solicito que se me conceda alargar los plazos de mis compromisos bancarios para tener capacidad de aguante en estos tiempos difíciles y siempre pagando los intereses que correspondan. No puede ser que un señor banquero afirme que los bancos dan créditos pero “debe ser solvente la persona o empresa que lo que lo solicita”…¡¡si ser solvente significa tener dinero de origen dudoso en Suiza yo no soy, ni seré, solvente nunca!!, y da vergüenza ajena que este tipo de personas nos intenten dar consejos y lecciones de moralidad alguna, y concluyo ¡¡prefiero ir descalzo antes que tener botines!!

¿Cómo puede ser que todos los españoles de a pie estemos como estamos y mientras los grandes bancos sanean sus cuentas con el dinero público que les hemos inyectado?, y por otra parte ¿por qué un crédito ICO no se concede casi nunca y cuando lo hacen siempre es al doble de interés de lo anunciado? ¿pueden cobrarte hasta por respirar? ¿qué tipo de clientes “inversores” tienen algunos bancos que, cuando le tocó un premio a un familiar mío, le querían comprar el décimo pagándole un 10% a mayores? ¿pueden negarte un préstamo para comprar una vivienda y posteriormente dártelo más ampliado si la vivienda que compras es de su propiedad? ¿pueden obtener una prejubilaciones millonarias aun teniendo unas cuentas escandalosas con el beneplácito de sindicatos y gobierno? Hay miles de preguntas para hacer, pero no merece la pena ya. Ahora hasta se pueden comprar grupos de bancos y cajas por ¡¡¡un euro!!!… por favor “me pongan cuarto y mitad también a mi” señores.

Sin duda alguna, “la culpa” de todo esto es de los trabajadores, autónomos y pequeños empresarios, el resto han tenido siempre “una conducta ejemplar” y de ahí que el equipo de té con limón les demos las “GRACIAS” mientras realizamos una ”liquidación total por desesperación“. Es tan grande nuestro “agradecimiento”, que hemos puesto el cartel con el texto que figura en el encabezamiento de este correo de 2 x 6 metros en el escaparate para poder compartir “nuestra gratitud” con toda la ciudadanía. No pertenecemos a ningún partido político, y somos conocedores de que también tenemos representantes y cargos públicos que son honrados, por tanto apoyamos un sistema democrático limpio y sin bipartidismos, no nos gusta que nos engañen, y mucho menos que abusen y cometan todo tipo de atropellos económicos y nos lleven a la ruina, mientras ellos se siguen enriqueciendo. Sinceramente creo que más de un ciudadano estará de acuerdo con nuestro cartel, al margen de la ideología política que pueda tener cada uno, y eso significa que nuestros dirigentes lo están haciendo francamente mal y, mientras se andan echando la culpa unos a otros, los ciudadanos de a pie pagamos las consecuencias. Por otra parte decir que todos los ciudadanos estamos hartos de que nos roben y de que cuando les pillan y logran enjuiciarles, pese a que les condenan, jamás devuelven lo robado…¡¡¡MENOS MAL QUE LA LEY ES IGUAL PARA TODOS!!!

Como se han puesto de moda esos “señores progres”, que están dispuestos a que todos cerremos nuestros negocios el día que a ellos se les antoje para hacer la huelga oportunista de turno aunque durante años se han olvidado de todos los trabajadores, autónomos y pequeña empresa y han estado chupando del bote con sus suculentas subvenciones y viviendo como unos señoritos…; la liarán como siempre y eso sí, después de liarla bien, dirán su ya famosa frase: ¡¡ahora todos a tomar unas cervezas!!… qué país el nuestro… ¿es para llorar o no?

Amigos traten de entenderme, sé que comparando mi desgracia económica con otras personas soy casi hasta un privilegiado, pero aun así, tengo la extraña sensación de que nos han tomado y nos siguen tomando el pelo a todos de una forma escandalosa.

Un saludo sincero y gracias por dedicarme este tiempo, les deseo a todos la mejor de las suertes en el futuro.

César Calle

DNI 00679319 Z

Móvil 653 956 216

Té con limón
c/ López de Hoyos 123-125
28002 – Madrid (España)Tlf +34 91 510 2749
Email: info@teconlimon.com
Web: www.teconlimon.com

NOTA DE PREMSA STERNA I VEÏNS AFECTATS RESPECTE PARC EÒLIC

Després de molts dies de reunions i estudis sobre el tema de la possible instal•lació d’aerogeneradors al Puig d’en Ponç (Sta. Cristina d’Aro), el grup de natura Sterna i els veïns afectats hem arribat unànimement a la conclusió que ens oposarem frontalment al projecte fins les últimes conseqüències. Aquesta oposició, degut a l’ àmbit d’actuació del Grup Sterna que comprèn tota la Vall del Ridaura, també és extensible a la instal•lació prevista al terme municipal de Llagostera (a l’entorn del Castell de Montagut).

Tenim a punt un bon plec d’al•legacions avalat per experts que presentarem al departament de Medi Ambient de la Generalitat la setmana vinent. Aquestes al•legacions estan ben fonamentades i articulades en 3 vessants principals:

1) Al•legacions des del punt de vista ecologista sobre l’afectació del medi, la fauna i la flora protegides que es troben a l’entorn, que recordem que forma part de la xarxa natura 2000 i és espai EIN

2) Al•legacions de caire purament jurídic on considerem la possible vulneració de normes tan a nivell local, com regional i autonòmic, com també directives europees.

3) Al•legacions sobre les inquietuds dels veïns afectats i els perjudicis que ens pot suposar aquesta instal•lació, que es trobaria a menys de 500 metres dels principals nuclis habitats de la zona (Romanyà de la Selva, Roca de Malvet i Mas Nou).

Existeix una gran preocupació i alarma social pels efectes devastadors que pot provocar tot aquest projecte sobre diversos punts com són:

1) LA SALUT: està científicament comprovat que els infrasons i infrarrojos que emeten els aerogeneradors afecten greument les persones i animals que viuen prop d’aquestes instal•lacions, causant principalment transtorns nerviosos, de la son, de comportament, del sistema immunològic, estrés, angoixa, marejos, depressió, cansament extrem, malsdecap… i que les resines sintètiques que s’utilitzen per al manteniment i reparació dels aerogeneradors poden contenir substàncies volàtils altament cancerígenes.

2) EL MEDI: els grans moviments de terres, obertura de nous vials emmig de bosc

per a facilitar el trànsit de maquinària pesada, desforestament de grans àrees, treballs d’instal•lació d’una línia d’alta tensió fins a Mas Nou i altres construccions necessàries per al funcionament del parc provocaran un gran impacte a l’entorn, que afectarà tots els éssers vius que s’hi trobin, sense oblidar els impactes també negatius que repercutiran en l’economia de la zona (tals com disminució del valor de les cases i sòl, desinterés dels turistes de medi natural i del golf de Mas Nou, etc.). Els veïns, que vénen suportant des de fa temps les restriccions que comporta estar en una zona EIN sobre les seves propietats, i que les accepten perquè s’esforcen per mantenir l’interés paisagístic del lloc, no poden entendre que ara es pugui permetre una instal•lació industrial com aquesta.

3) LA SEGURETAT: existeixen nombrosos estudis fents sobre l’atracció que causen els aerogeneradors sobre els llamps. Un incendi en un aerogenerador és gairebé impossible d’extingir donat la seva gran alçada, i un cop declarat només es pot esperar que acabi cremant tot l’oli i combustible que porten aquestes màquines, que en ocasions poden superar els 400 litres. Aquí cal sumar els perills que comporten les línies d’alt voltatge en general. Sense anar més lluny, dimarts passat van cremar vint hectàrees a Galícia, i existeixen multitud d’exemples. Pensem què podria passar en un bosc espès com les Gavarres.
A part d’això, considerem l’elevadíssim risc que pot comportar el possible desprendiment de les pales dels aerogeneradors, que poden pesar fins a 6 tones, i la projecció de petits trossos de materials si s’incendien i exploten, que poden arribar a projectar-se fins a 200 kms/h i arribar a una distància de quilòmetres. Què passaria en aquesta instal•lació en concret projectada tan a prop de nuclis habitats i carreteres?
Per tots aquests motius i molts altres, aquestes al•legacions demanen de forma clara que la Generalitat es pronuncïi directament en contra de la instal•lació, fins i tot sense haver de passar pel tràmit de fer l’estudi ambiental preceptiu. Els interessats considerem que si es fa aquest estudi amb el rigor que cal, s’arribarà necessàriament a la conclusió que el projecte no és viable en aquesta zona degut a molts factors, i principalment per temes de seguretat i gran afectació a una fauna i flora que estan protegides per llei.
Els veïns i el grup naturalista també volem deixar palès que la nostra oposició frontal és en contra d’aquest projecte i en aquestes condicions. Aquí no s’està discutint sobre la conveniència o no de l’energia eòlica, sinó sobre l’afectació concreta en aquesta zona.
També volem mostrar el nostre suport i oferir la nostra ajuda a les persones i territoris afectats per tota aquesta sèrie de mini parcs eòlics projectats aprop de les nostres contrades, posant a la seva disposició els nostres coneixements i argumentaris.

ELS VENTILADORS

El tema dels parcs eòlics a la Vall d’Aro sembla que no pinta gaire bé. Hi ha certs detalls que amb fan mal pensar. A l’ajuntament de Santa Cristina ningú s’hi ha mostrat ni a favor ni en contra, per tant, jo diria que alguna cosa s’està coent.

Personalment, no estic d’acord amb la ubicació d’aquests molins a les nostres muntanyes. Per una banda per el perill d’accident que suposen amb els ocells. Recordeu que un d’ells estarà ubicat molt a prop del niu de ducs que tenim controlat.
Per altra banda, la gran alçada (100 m. de la torre més 60 de les aspes), seran un impacte visual molt important en la nostre ja malmesa vall. Cal sumar a aquestes pertorbacions, totes les vies que caldrà obrir per fer arribar les parts dels molins a dalt de la muntanya, i les noves línies de connexió per tal de connectar els molins amb la central de Castell d’Aro.

Un detall: Congres sobre impacte de les estacions eòliques. Cadis 2012.
Revista Querqus Març 2012-03-21
“Las estimas de 6- 18 millones de aves muertas en parque eólicos españoles fueron objeto de interesantes debates..”
“Según aparece reflejado en la citada guía de SEO/Bird Life, la siniestralidad en España se situaría en un abanico de 1-3 aves por aerogenerador y día.”

Per saber-ne més: aquí.

Per tot això us demano que us pronuncieu, doncs crec que ens hi hauríem de posicionar en contra, fent tot allò que estigui a les nostres mans.
Si teniu idea de que fer, o com organitzar-nos , poseu-vos en contacte amb mi. Cal fer una al•legació amb cara i ulls i paral•lelament aixecar la llebre als diaris i medis de comunicació en general. Ja direu quelcom.

PD: No ens adormim, queden tres setmanes per tancar el termini.

Jaume Ramot
Grup Natura Sterna

Eeeeps!! sóc el Duc petit, fer cas a Jaume, ajudar-nos si us plau.

INFORMANT

Em diu David que "en el passat Ple de dimecres, Estel Rodríguez d'ERC va demanar responsabilitats per totes aquestes sentències adverses (tècnica de Joventut, Espai Jove, Ca la Rafaela) i que casos com aquests no havien de passar mai més. Dolors Padilla va respondre que pel que fa a l'Espai Jove, si hi hagués hagut qualsevol informe desfavorable no s'hagués fet i que l'expedient va ser tramitat correctament.

A l'Apartat de precs i preguntes David Puig va voler rebatre les Paraules de Dolors Padilla i va dir:

Que a l'expedient faltaven els informes de compatibilitat urbanística i la signatura del tècnic redactor de projecte. Així com que l'assessora jurídica de l'Ajuntament a la comissió informativa d'obres de 14 de juliol de 2010 ja va avisar que la cosa no anava bé, va dir textualment: "L'Assessora jurídica explica que tan els serveis tècnics com jurídics no ho veien gaire clar, ja que podria tractar-se d'un tema bèl•lic, tot i que l'equip de LAND SL, que està fent al revissió del POUM, ho veuen possible instal•lar l'espai jove". També CiU demana aquest informe jurídic a Land SL.

Aquest informa jurídic de LAND no va aparèixer mai.

Qui sabia que la cosa no s'ajustava a dret, segons l'assessora jurídica de l'Ajuntament? Doncs les persones presents a la reunió el noms de les quals surt a l'acta: Antonio Cano, Josep M. Bas, Pedro Torres, Joan Giraut, David Puig, Dolors Padilla i Antoni Botellé.

Per provar tot això, adjunta còpia de l'acta de la comissió informativa de 14 de juliol de 2010. Per provar que el projecte durant l'aprovació inicial i definitiva no estava signat adjunta tambe imatges acompanyades de la Vanguardia de 8 d'octubre de 2010.

PÁSAMELO

Leo hoy en el Diari de Girona la apoteósica iniciativa que ha aparecido en el último pleno municipal y que ha nacido en las entrañas del propio ayuntamiento.

El sensacionalista asunto de ocupar la zona azul del centro de Platja d'Aro con mesas, sillas, jardineras y el remate final de un posible altillo, es la sabrosa guinda que le faltaba al entorno paisajístico del centro de nuestro apreciado Outlet. Alivia saber que para crear armonía entre los locales, los interesados podrán poner el mobiliario que deseen, artimaña teatral puntual que articulan los guionistas para que el desmadre sea absoluto…, imagino aceras repletas de mesas y sillas. Y añaden, como broche de oro al acabose estético, que quedarán "bonitos queixals entre els altells de les terrasses".

Uffffff, menos mal..., si quedan escalones entre los altillos, se queda uno más tranquilo.

#maleïdail·lusiódelscollons

MANOS A LA OBRA. Cap.208

Haaaaaala, ooooootra, toooooooma..., la historia de este pueblito cada día se parece más a un guión de la serie de TV "Manos a la obra".

Ahora..., la última..., el tribunal supremo ha desestimado el último recurso del ayuntamiento por la propiedad de "Ca la Rafaela" y ratifica la nulidad de la expropiación como equipamiento municipal.

Resumiendo..., que si el equipo consistorial no acuerda un precio de expropiación con los propietarios legales de la finca, que según el Tribunal Supremo son los herederos de la propiedad; el casal de gent gran de Castell d'Aro deberá cambiar su ubicación.

El capítulo 208 de la divertida serie comenzó cuando murió la propietaria del viejo restaurante (1985),  apareció entonces  un siniestro con documento en mano, escrito a mano (valga la ppprrrffnancia),  en el cual se cedía el inmueble a la gestoría municiupal para que fuese destinado a fines sociales.

Los herederos legales, desplegaron entonces toda su artillería para recuperar el patrimonio familiar y ahora, por fin, el tribunal supremo les da la razón no reconociendo valor alguno al papel escrito a mano.

Aaaaay Rafaela, si yo fuese uno de tus herederos, las iban a pasar canutas Benito, Manolo y compañía para negociar de nuevo.

130.000 EURIKIS TO THE W.C.

Clica sobre las fotografías

Pues si, David Puig Clara tenía razón. El Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Girona, decidió el pasado 29 de febrero, estimar el recurso presentado por el ex regidor de ERC contra el acuerdo de la junta de gobierno local del ayuntamiento de Castell-Platja d’Aro de data 15 de septiembre de 2010, que aprobó el proyecto de obras "Espai Jove" en la zona dels Estanys.

- Actualización 14/03/2012 -
Sentencia en formato PDF aquí.